AHaver entrat en període electoral i formar part de la candidatura de Junts per Catalunya m’obliga a ser prudent a l’hora d’escriure aquest article per tal que no pugui ser dit que aprofito l’espai de manera il·lícita. Però, sense entrar en qüestions electorals ni demanar el vot, em sembla inexcusable fer referència al feliç retorn a casa del terrassenc conseller Josep Rull. Després d’un mes llarg a la presó d’Estremera, i coincidint amb l’inici de la campanya electoral a què és candidat, ha estat deixat en llibertat després de pagar una fiança i d’haver vist restringida la seva capacitat de moviment. Ben retornat!
No té la mateixa sort el conseller Lluís Puig que, en optar per l’exili, encara és a Brussel·les. I hi serà temps, encara, sobretot després que el jutge Llerena hagi retirat l’euroordre de detenció. I no pas per benvolença, sinó tot el contrari. En veure que la justícia belga hauria limitat dràsticament les causes per les quals l’haurien pogut jutjar a Espanya, i abans de posar en evidència l’abús de les acusacions que se’ls fan, ha preferit que quan tornin estiguin sotmesos a la mateixa arbitrarietat penal que la resta de govern.
Terrassa té l’honor -certament, un honor que hauríem preferit estalviar-nos- de tenir dos consellers expulsats dels seus càrrecs, democràticament guanyats, per l’aplicació arbitrària d’un article de la Constitució espanyola que no estava pensat per a això. I això no és una opinió política, sinó un fet que la immensa majoria de juristes independents no s’han cansat de denunciar. Un fet paral·lel a la intencionalitat política molt ben expressada per aquell crit -"a por ellos"- amb què s’acomiadava la Policia Nacional i la Guàrdia Civil enviada a Catalunya per detenir, primer, urnes i paperetes, després, per reprimir amb violència un miler de votants i, finalment, per procedir a registres i detencions vinculades al moviment independentista. I un crit, ara, assumit per un dels candidats a president de la Generalitat.
No cal dir que es pot estar a favor de les decisions de l’Estat espanyol, avalades pels tres partits que han donat suport al seu govern, però en cap cas es pot negar que quan la Junta Electoral central decideix que les pancartes amb les paraules "democràcia" o "llibertat" s’han de retirar perquè afavoreixen les candidatures independentistes i que, per tant, perjudiquen les candidatures unionistes del 155 -torno a parlar de fets, no d’opinions partidistes- està dibuixant clarament no tan sols quines són les regles del joc electoral, sinó també quin lloc hi ocupa cadascú. Personalment, mai no m’hauria atrevit a anar tan lluny com la Junta Electoral a l’hora d’assenyalar que paraules com "democràcia" i "llibertat" poguessin perjudicar ningú. Però ells sabran.
Creure en el valor de la democràcia vol dir coses tan "incòmodes" com haver de defensar el dret dels adversaris a defensar les seves idees i, és clar, a portar-les a terme… democràticament. Personalment -tot i que aquest no és el lloc d’explicar-ho- puc dir que la situació més conflictiva de la meva vida la vaig viure, precisament, per defensar el dret a expressar-se lliurament d’una de les més grans adversàries polítiques imaginables. I per aquesta raó, per conviccions democràtiques i no de partit o d’opció nacional, l’empresonament de Josep Rull i de Lluís Puig, per bé que ha mobilitzat milers de terrassencs, de fet, ens hauria d’haver mobilitzat a tots. També els unionistes. I, no cal dir-ho, els que no són -o fan veure que no són- ni carn ni peix.
