El relat contemporani de Terrassa presenta tres grans argumentaris: el relat del segle XIX, el relat industrial i el relat metropolità. El relat del segle XIX és l’aspiració de ser ciutat i tot el que suposava de deixar enrere l’entorn rural. Era una població amb un protagonisme ja evident de la indústria tèxtil. La ciutat que trencava les costures de les velles muralles i que políticament es repartia entre conservadors i moderats, mentre de fons hi havia els episodis de les guerres carlines. Terrassa va assolir el títol de ciutat el 1877. Durant els següents cent anys Terrassa esdevindria una ciutat industrial important a Espanya. La ciutat tèxtil que mirava el mercat espanyol. Políticament la major hegemonia la va tenir el salisme. El creixement migratori, la ciutat urbanísticament esberlada, la riuada. És el gran moment de la marca Terrassa, la seva vinculació amb la indústria va ser molt potent. La crisi del tèxtil i del franquisme obre el període de Terrassa com a ciutat metropolitana, una ciutat universitària, de serveis. És el moment de les grans infraestructures, del soterrament de la Renfe, del parc de Vallparadís, de la dignificació urbanística. Políticament és la ciutat del royisme. I ara ens queda construir un nou relat, amb noves opcions, en un món que canvia acceleradament i on les ciutats ja no són espais només físics, són també la fusió entre la ciutat digital i la ciutat analògica. Potser fer-nos algunes preguntes sobre aquest relat futur ens pot ajudar a construir un nou relat com a resposta. Per fer-ho rodó hi podríem posar deu preguntes.
1. Quina serà la identitat de la Terrassa del segle XXI? Es diluirà a l’entorn metropolità i cada cop tindrà menys personalitat o sabrà mantenir un perfil diferenciat i un cert sentit de perímetre amb una comunitat que es reconeix com a tal?
2. Quina serà la base de les oportunitats diferencials que oferirà la ciutat? Sabrà aprofitar alguna de les opcions del futur que defineixen les tecnologies 4.0 i de l’era de la intel·ligència artificial? Canviarem les velles fàbriques industrials per empreses que ocupin gent en un format de manufactura avançada?
3. Com lluitarà Terrassa contra la desigualtat? La ciutat industrial presentava una mena de meritocràcia latent que, amb molt esforç, feia funcionar l’ascensor social. La nova ciutat del segle XXI com mantindrà l’equilibri social en un context econòmic completament diferent? Com Terrassa afrontarà nous fenòmens com la gentrificació de Barcelona o la longevitat que omplirà les ciutats de gent gran que viu sola?
4. Com serà la ciutat física? Al final del segle XX Terrassa va abandonar la seva mediocritat urbanística. Durant el segle XXI sabrà abandonar la seva mediocritat arquitectònica? Quines són les grans infraestructures pendents? Crearem nous emblemes de ciutat?
5. Com serà la ciutat digital? Quin tipus de plataforma digital serà per crear valor per als seus ciutadans? Sabrem treure partit de l’internet de les coses, del Big Data (o del Huge Data) i de la intel·ligència artificial? O serem una ciutat antiga, un museu de la industrialització?
6. Quin paper hi jugarà el talent? Terrassa tindrà una massa crítica de talent emprenedor suficient com per esdevenir un centre de la nova indústria 4.0? Com gestionarem el no-talent i el talent oscil·lant? La universitat guanyarà prestigi i serà un referent de recerca o serà una universitat una mica provinciana?
7. Terrassa sabrà ser un ciutat educadora? Serà un bon continent on aprendre i desaprendre? Terrassa com a context serà un entorn definit pel civisme?
8. Com contribuirà Terrassa a la lluita contra el canvi climàtic i la sostenibilitat del planeta d’una forma no retòrica. Serà un model d’economia circular? Com protegirà el seu fabulós entorn natural d’una forma seriosa?
9. Quina serà l’onada cultural que vindrà després del jazz i dels castellers? Jugaran algun paper les entitats culturals o l’associacionisme quedarà com un llegat del segle XX que s’anirà apagant? Com seran les entitats de la ciutat digital?
10. Quin tipus de lideratge necessita la Terrassa del segle XXI, tant a nivell públic com privat?
Preguntar té l’avantatge que ens permet reformular els problemes del món complicat i els dilemes del món complex. Terrassa demana un nou relat, un nou projecte compartit, una estratègia en majúscules. És obvi que aquestes no són les úniques preguntes que ens podem formular. Pensar la governança de la ciutat és important. Deixarem per a un altre dia les deu preguntes de futur sobre l’Ajuntament.
Penso aquestes preguntes en el marc de la celebració dels 40 anys del Diari de Terrassa. Mirant l’exposició al Centre Cultural que acompanya la seva celebració, és fàcil fer-se preguntes. Moltes portades del Diari parlen per si mateixes. Terrassa ha de recuperar la seva capacitat de concretar un projecte ambiciós de futur i de tornar-lo a fer realitat.
