Dins a aquest mes de novembre, 44 dones han estat assassinades per criminals masclistes durant el 2017, una dada que no reflecteix l’abast real dels feminicidis atès que només es contemplen els assassinats comesos en l’àmbit de la parella o exparella.
Vuit nens i nenes han estat assassinats pel seu pare, un agressor masclista que pretenia causar el major dany a la mare, matant el seu fill o filla. El fenomen d’atemptar contra la vida de les criatures ha pres unes dimensions cruelment alarmants aquest 2017, on s’han multiplicat els assassinats infantils. L’últim dels colpidors casos, el d’aquest novembre a Alzira.
Vivim en un sistema que crea desenes de criminals cada any i milers d’agressors en potència. I que a més en fa un tractament mediàtic amb grans dosis d’irresponsabilitat en determinats mitjans de masses. Aquest any hem vist la sobreexposició mediàtica com en el cas de Juana Rivas o el de la Manada dels San Fermines on, de manera impune, es posa el focus sobre la credibilitat de la dona víctima i es promouen tòpics i prejudicis masclistes que atempten contra la seva dignitat i la de totes les dones. Per a Dones amb Iniciativa i ICV les respostes institucionals encara no són capaces d’abordar amb eficàcia les amenaces del masclisme. El 2017 serà l’any que ha vist la llum el pacte d’Estat contra la violència de gènere, una llarga reivindicació que, si bé ha aconseguit impulsar un bon nombre de mesures, també deixa pel camí altres importants reivindicacions feministes. La incapacitat dels partits conservadors de situar les violències vers les dones en el pla ideològic que li correspon, el de la ideologia masclista, i, alhora, la seva negativa a reconèixer el sistema patriarcal com a ordre social que perpetua les discriminacions de gènere esdevenen l’arrel del conflicte polític. És aquest el fet que avui està lesionant les expectatives de transformació social necessàries per eradicar les violències masclistes.
A Catalunya vam impulsar l’acord social i polític, amb ampli suport al Parlament, però, del qual no s’ha obtingut cap fruit. La manca de voluntat política del govern català ha quedat palesa en les retallades pressupostàries de fins al 24% en violència masclista i en el nul desplegament de la Llei d’igualtat i de les polítiques i serveis de la Llei del dret de les dones a eradicar les violències masclistes.
Des de DI i ICV creiem que superar i desbordar els espais governamentals per impulsar les polítiques públiques continuen sent una reivindicació necessària.
Un pacte d’Estat o un acord social i polític han de ser instruments reals per implicar la societat civil, agents socials i polítics i tots els àmbits institucionals, en la tasca de desenvolupar estratègies de lluita contra les violències masclistes. Només des de marcs amplis, que es reconeguin en la diagnosi i les propostes del feminisme per abordar la lluita contra les violències masclistes, podrem situar l’esperança de canvi que aturi aquesta xacra. Però és necessasari fer molt més. Cal seguir reivindicant instruments jurídics per al reconeixement dels drets de totes les dones i de les diferents violències masclistes que pateixen.
Ens cal implementar la formació a professionals de tots els àmbits, incrementar la inversió pública en polítiques educatives. Intervenir en l’àmbit de la publicitat, la comunicació i la reproducció cultural de manifestacions sexistes, misògines, lesbofòbiques i transfòbiques. Cal avançar en la garantia dels drets de les dones al sistema judicial. Cal desenvolupar mesures que eliminin les dobles i triples discriminacions que pateixen dones en situacions administratives irregulars, de minories ètniques o migrades, amb diversitats funcionals o dones grans. Cal fer front a les violències sexuals i intervenir sobre el sistema de valors i creences que perpetua la masculinitat masclista.
I cal fer visible que la responsabilitat de les violències masclistes és de qui les exerceix i de qui participa a perpetuar-les. Cal acabar amb la complicitat i la impunitat.
