Temps de tardor, on les fulles cauen com els somnis, com els desitjos o com els drets individuals i col·lectius. Portem molts mesos immersos en el que s’anomena "el procés" amb un objectiu polític, compartit per molta gent! (encara que no tota): la independència de Catalunya. No he cregut mai en els polítics i poders que juguen amb els somnis de la gent i menys que els intentin manipular per interessos il·legítims (partidistes, estratègics… materials).
No m’agrada el "nacionalisme" que per a mi és com una rosa rodejada d’espines. T’atreu la seva bellesa, l’olor que desprèn i et fa créixer el desig de posseir-la…, de tenir-la, tu i prou!, fins que t’adones que tens la mà plena de sang. De totes formes, això no té res a veure amb la "independència", una paraula que sona molt millor i que equival a llibertat, alliberament, emancipació (individual o col·lectiva).
M’agraden molt més les aus de totes mides, colors i formes que volen lliurement pels cels blaus d’aquesta terra que estimo i de tots els d’aquest planeta que tant em fa patir. Les aus que són els Drets Humans (resten avui engabiades, captives) haurien de ser aquells deures, obligacions i responsabilitats que ens permetessin als éssers humans diferenciar-nos de les espècies "irracionals" i poder tenir una societat basada en els valors humans o humanitzants i no amb la barbàrie que se’ns vol imposar.
Però els governs continuen a les seves "torres d’ivori" allunyats de la quotidiana vida de la gent, sense voler saber si pateixen, si tenen mancances, necessitats… Si són feliços…, mentre la història com un gran ramat d’elefants savis avança irremeiablement, deixant al darrere camps sencers de "confiança" i desitjos, completament esclafats.
Tinc un neguit que em treu el son i em manlleva l’ànima ja fa massa temps. Resulta que tenim una gran "caixa de Pandora" que no hem obert del tot, i que es diu democràcia.
Dirigents, homes i dones d’Estat, per què teniu por a la democràcia? Per què? Enlloc de sentir-vos iguals, entre els iguals, preferiu ser petits dictadors de la vostra incompetència o de les vostres ineptituds "humanes", o fins i tot de frustracions. Realment és més fàcil posar cortines a la realitat o reixes a la dialèctica, per no afrontar mai la veritat? Això us fa ser covards, als uns i als altres!
I si el vostre problema és que no sabeu escoltar? Us agrada molt parlar, a vegades sense saber per quina raó! Viviu tan de pressa que el soroll del carrer i del nostre interior us impulsa a cridar més. D’aquí neixen les incomprensions, les friccions i els malentesos. Quan escoltar és acollir l’altre, aquest és el primer pas per al coneixement mutu, per a la distensió, per desenvolupar la intel·ligència. Atendre allò que diuen els altres, estiguin a baix, a dalt, a l’esquerra o a la dreta, significa obrir-se, desinflar el propi ego i enriquir-se amb la totalitat de l’altre. Us sonarà a filosofia cristiana? Potser? Però una veritable democràcia es comença a partir que totes i tots ens sentim lliures i visquem amb llibertat. Us recordeu de l’enyorat 15-M? "No en el nostre nom! No ens representeu!"
Trobo a faltar, aquests dies, més que mai, antics companys i companyes, que ens han deixat, antics lluitadors i lluitadores antifranquistes que han estat víctimes de l’oblit més flagrant per part d’un Estat vell i caduc que ha amagat la memòria històrica. Ara ens vindria molt bé, per exemple, aquella posició motora que el Partit Socialista Unificat de Catalunya ( PSUC) va mantenir en la defensa d’un projecte. Aquella política inclusiva, que no distingia entre allò nadiu i allò aportat pels "altres catalans" (Candel, potser un dels primers a formalitzar aquesta percepció), "catalans d’adopció", "catalans de la immigració" o "catalans vinguts d’altres terres". Ells defensaven el dret a l’autodeterminació, el dret a decidir-ho tot, mentre explicaven que la "solidaritat és la tendresa dels pobles".
Avui, 2017, amb presos polítics a la presó, amb drets fonamentals i socials vulnerats a molta gent (silenciada), vull dedicar aquest poema a la llibertat a tots els presos polítics, als d’ara i als oblidats de sempre!
El bé es el coneixement i el mal, la ignorància (Sòcrates).
* L’autor és advocat i activista pels Drets Humans. Espai Drets
