Que ningú pronunciï la paraula "esperit" o "ànima". Tots sabem que no existeixen, que són artefactes culturals de ficció. Han estat útils al procés de civilització, no ho nego, però no són reals. Sens dubte que pintar amb amor és un fenomen curiós i de difícil explicació. Si més no per a mi. Diria que un/a fa el mateix que voldria fer sempre, però passa que se sent atret per l’emoció, les ganes, l’encís, per l’èxtasi, en definitiva. Li agradaria fondre’s amb la persona que observarà la seva obra. Vol, en certa manera, perdre’s i no retornar a la realitat. També voldria, a vegades, desaparèixer, però això és una altra història.
Pintar o endinsar-se en el món de la plàstica amb amor és una sensació fantàstica i estranya. Madame Butterfly (Reina Victòria, Terrassa) ho intenta. No vull posar-me pusil·lànime per no fer el ridícul o falsejar les coses o magnificar o raonar mitjançant estereotips, que és el que passa quan ens posem a parlar d’art. Sé del cert que el cervell d’aquesta dona inventa coses i al mateix temps ens enganya, però ho fa de manera especial, crec, ens enganya i s’enganya, pensant que està fent una cosa estàndard, quan en realitat intenta tot el contrari. Tots experimentem la deliciosa commoció que produeixen en el nostre cap unes imatges que no són, que no entenem, però que són sorprenents, imatges de què pots prescindir com si d’un glop de cervesa es tractés però que les retenim a les nostres sentines. Fer-te creure coses amb els ulls d’un és un mèrit, coincidir amb la persona que les fa és un accident. Tot el que té a veure amb el món de les imatges, si comuniques amb elles, és fantàstic, ja que no en podràs prescindir ni un sol moment. Queden.
Tothom sap que, quan superem l’engany del nostre cervell, ens trenquem el cap tractant d’explicar-nos: com hem pogut enganyar-nos tant i estar tan contents? La culpa -com sempre- mai és nostra, sempre és del nostre cervell, que ens porta i ens potineja cap a on ell vol. És a dir, de vegades nosaltres volem seguir un pla establert, que no necessàriament el tenim definit, i anem a raure a un altre lloc potser encara més atractiu. El que anomenem "el nostre jo" no és més que una parcel·la diminuta enmig d’una galàxia que és el nostre cervell, en aquest cas el de Madame Butterfly – "Basat en fets reals".
Exposició que estarà al Bar Reina Victòria, carrer de la Rasa, fins al 10 de desembre, a Terrassa.
* L’autor és professor d’història de l’art
