El "Didascalion" és un llibre escrit pel francès Hugo de San Victor cap a l’any 1128. La "didascàlia" és un terme grec que podria traduir-se com els "assumptes relacionats amb la instrucció, la didàctica". El "Didascalion" és un text que a l’Edat Mitjana pretenia ensenyar l’art de la lectura.
En el segle XX un altre gran escriptor, Ivan Illich, li dedica un llibre, "En el viñedo del texto", per comentar-ho. Entre les seves pàgines vaig trobar el següent: "Per al lector monàstic, a qui Hugo es dirigeix, la lectura és una activitat molt menys fantasmagòrica i molt més carnal: el lector comprèn les línies movent-se segons el seu batec, les recorda recuperant el ritme, i pensa en elles com si les col·loqués a la seva boca i les mastegués".
Per a Hugo de San Victor la lectura s’encarna, s’incorpora i es fa moviment. En el paràgraf que destaco, Ivan Illich parla de tres accions: comprendre -movent-se segons el seu batec-; recordar -recuperant el ritme-, i pensar -mastegant les paraules o les idees. Tota una visió vitalista! Associar la comprensió al batec ens apropa als sentiments. Això és un descentrar d’allò racional. Comprendre des de l’emoció.
El fet de recordar ho deixa en mans del ritme, com si es tractés d’una coreografia. Diuen que recordar és tornar a passar pel cor, o sigui que ens tornem a trobar amb allò emotiu. Això no desterra la tasca intel·lectual en absolut, sinó que l’associa al factor emotiu. Potser un remot antecedent de la intel·ligència emocional?
L’acte de pensar el desplaça a la boca. Pensar és mastegar, rumiar. Les mandíbules, la llengua, les dents i la salivació intervenen en aquest pensar.
Hugo de San Victor compartí època amb un altre gran pensador, Albert Magne, per a qui la naturalesa i la realitat són un llibre a llegir, del qual podem aprendre sempre. Albert Magne també sap moure’s en el terreny de les "interrelacions". Tot ens parla o ens fa referència a tot.
Alguns diuen que l’Edat Mitjana va ser fosca, però hi ha molt a descobrir en ella. No només en les esferes anomenades cultes, sinó en la vida quotidiana de la gent i en molts aspectes socials. És una edat de la humanitat que, com totes, està plena de matisos que, si la revisem, veurem que desprèn molta llum.
Comprendre, recordar i pensar. Aquests tres moviments són importants per a Hugo en el moment de llegir. Si volem llegir la realitat, que importants són aquests tres moviments! Si sóc capaç de moure’m seguint el batec del que passa a la meva família, al meu entorn i en la meva societat, aleshores puc mirar amb uns altres ulls el que passa.
Si en recordar, en evocar els esdeveniments que originaren el meu existir o les condicions que sustenten el meu present, sóc capaç de llegir el ritme, el fluir que els ha fet possibles, aleshores puc situar-me en aquest present d’una forma segura, més humil i també orgànica.
Si puc degustar, assaborir i digerir allò que està sent, allò que sóc, puc descobrir com em nodreix la realitat, com hi ha un continu entre el que passa "fora" de mi i "dintre de mi". No hi ha discontinuïtat. Formo part del que m’envolta. Que important que és saber llegir! Llegir la realitat és també un art i, com a tal, cal aprendre a practicar-lo. Això porta anys… Una lectura atenta de la realitat ens ajuda a encarnar-la, sintonitzar amb el seu batec, intuir els seus ritmes i mastegar-la fins a digerir-la. En definitiva, sentir-nos part d’aquesta realitat.
* L’autor és de l’Àmbit Maria Corral
