Opinió

Harmonitzar l’antic i el nou (2)

Continuem amb la reflexió iniciada el passat 8 d’octubre sobre l’antic i el nou en aquest primer trimestre del curs pastoral i just als inicis d’una nova visita pastoral general de la Diòcesi. Aleshores acabava la reflexió amb el final del capítol 13 de sant Mateu, que recapitula i presenta la perspectiva de tot el capítol: "Ho heu entès, tot això?". Ells li responen: "Sí". Ell els diu: "Mireu, doncs: els mestres de la llei que es fan deixebles del regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues" (Mt 13,51-52).

Totes les persones amb responsabilitat pastoral a l’Església estan al servei de la comunitat com un pare de família sol·lícit que té cura d’aquells que li han estat encomanats, que els dóna allò que necessiten, tal com ho necessiten i quan ho necessiten, que treu l’antic i el nou de l’arca del tresor. D’una banda allò que és nou, que sol ser més actual i que crida més l’atenció, que respon als nous reptes que es van generant, però també allò antic, allò que manté la seva validesa, allò de tota la vida, el que està contrastat, el que ha estat transmès i ha superat el desgast del temps. En el nostre cas, l’antic i el nou s’han d’integrar precisament des d’una hermenèutica i una praxi de continuïtat. M’agradaria aplicar aquest principi a la nostra missió evangelitzadora de la infància, l’adolescència i la joventut, des de la continuïtat després de la celebració dels sagraments de la iniciació cristiana.

Des dels inicis de la nostra jove diòcesi hem anat insistint en la importància de la continuïtat a partir dels sagraments de la iniciació. El pla pastoral vigent, la Bona Nova del Servei, contempla entre les accions que s’han de realitzar aquest curs 2017-2018 la de "propiciar la coordinació entre la catequesi de postcomunió i els moviments infantils". A totes les parròquies s’ha d’oferir un camí, una possibilitat de continuïtat a la Comunió i la Confirmació, un camí de formació i de vivència de la fe cristiana. Per això hi ha els moviments infantils i juvenils de l’Església i també les iniciatives que es poden desenvolupar segons les peculiaritats de cada lloc. Sempre que en reunions diocesanes se m’ha preguntat sobre quina és la prioritat en aquest tema, he respost que valorava i donava suport a les realitats existents i que, per als llocs on no hi ha cap realitat implantada, es podia crear un moviment diocesà per a la postcomunió.

En resum, penso que es tracta de treure l’antic i el nou de l’arca de la llar i s’han de mantenir i fomentar, buscant no els gustos personals, sinó una eficàcia pastoral més gran; buscant la unitat, la complementarietat, l’enriquiment mutu des dels diferents carismes. En els llocs on hi ha implantades realitats com el MCEC, MIJAC, l’escoltisme d’inspiració cristiana o allà on convingui implantar-les, s’han de mantenir i fomentar, i el mateix penso als llocs on funciona la continuïtat a través de realitats noves com el CATECLUB, CATECOLLA o LIFETEEN. Sempre s’ha de considerar la possibilitat de crear un Moviment Diocesà d’Infants, com també existeix el Moviment Diocesà de Joves. Amb referència al treball pastoral amb els joves apliquem el mateix criteri esmentat més amunt. No es tracta de provar totes les realitats antigues i totes les noves, que són moltes i només intentar-ho ens portaria a la dispersió. En canvi, sempre és bo que hi hagi una certa varietat i complementarietat en una diòcesi que s’acosta al milió tres-cents mil habitants. És important i necessari que a totes les parròquies s’ofereixi un camí, un instrument de continuïtat després de la Primera Comunió i de la Confirmació.

* L’autor és bisbe de Terrassa 

To Top