Si la setmana passada parlava d’un Jordi Ballart responsable, aquesta setmana he de parlar de la seva honorabilitat. Finalment, i després d’uns dies d’una certa confusió -potser interessadament provocada pels adversaris polítics-, el nostre alcalde ha complert el compromís adquirit en una extensa entrevista en aquest mateix diari.
Confesso que, donades les moltes males experiències en casos semblants, no estava segur que Jordi Ballart pogués complir el seu compromís. Em puc imaginar les pressions que pot haver arribat a rebre, moltes amb formes gens agradables. I, en qualsevol cas, és un gest que posa dramàticament fi a una etapa en la seva vida política i que comporta un sacrifici descomunal. Frivolitzar sobre això em semblaria miserable. Però Jordi Ballart ha complert, i no sols això, sinó que en el seu extens comunicat de dimissió que tots els terrassencs hauríem de llegir encara amplia més les raons de fons d’aquesta decisió.
Efectivament, hi ha un desencadenant, que és el seu desacord amb el PSC i el PSOE pel suport a l’aplicació arbitrària i abusiva del devastador article 155 de la Constitució espanyola. Però també hi ha la denúncia d’un partit que va abandonar la seva condició de socialista, i que ja fa temps també que ha estat erosionant greument el seu catalanisme. Ballart, amb el seu sacrifici personal, fa encara més valuosa una crítica a les velles lògiques polítiques de partit, convertits en eines al servei dels que en viuen. D’organitzacions que, com escrivia la setmana passada, supediten els principis i els programes als càlculs electorals. Que si avui diuen això, demà poden dir el contrari, sense problemes. Que si ara un partit representa el pitjor de tots els mals, després se’l busca com a aliat. Que no tenen escrúpols de demanar "generositat"… als altres i a favor seu. I que, si primer exigien "responsabilitat" a l’alcalde perquè no plegués, pocs dies després -abans d’abandonar- ja consideraven que "no mereixia ser alcalde de la ciutat", tractant-lo amb una crueltat inaudita. Generositat, responsabilitat, valors… Tot paraules vanes.
Hi ha conflictes polítics dels quals els seus protagonistes surten revalorats. Que un govern se’n vagi a la presó o a l’exili per haver complert el compromís electoral, de manera pacífica i tan democràtica com ha pogut, fa estimar el compromís d’aquestes persones, entre elles dos terrassencs molt estimats. Que l’alcalde d’una ciutat com Terrassa es vegi obligat a deixar el càrrec i abandonar una precoç carrera política fa pensar encara que hi ha qui estima més la seva dignitat que mantenir la cadira que legítimament s’havia guanyat. Però també hi ha el contrari: els qui excel·leixen en el caràcter merament tacticista de la política i en l’oportunisme de curt abast, un tipus de política que se sol acabar pagant a mitjà termini amb el fracàs.
Mai no he necessitat compartir la totalitat del projecte polític del meu alcalde Jordi Ballart per tenir-li la consideració que mereixia el seu compromís amb Terrassa. He criticat obertament les decisions i les pràctiques en què no estava d’acord sempre que m’ha semblat convenient, però també he destacat allò que em semblava bo per a la ciutat. I, ara que ha tingut aquest gest d’un cost personal tan elevat, vull destacar la seva honorabilitat. Hi ha persones que són massa grans quan la política es fa tan petita.