Dos drames obren les portes de les dues sales -de les tres- obertes del Teatre Nacional de Catalunya. A la Sala Gran un drama rural d’Eugene O’Neill (1888-1953), "Desig sota els oms" (1924), que signa el director Joan Ollé i protagonitzada per Pep Cruz, Laura Conejero i Ivan Benet. Una obra de teatre que es veu com una pel·lícula, amb una escenografia circular espectacular i número musical inclòs. Joan Ollé ha sabut captar l’esperit de l’obra, plena de cinisme i profunds desitjos que no troben sortida, els actors mostren totes les seves cartes en la interpretació d’uns personatges que busquen la felicitat per camins equivocats i vides que es creuen.
O’Neill tracta les dones nord-americanes com a heroïnes d’una tragèdia grega. El patiment, la tortura de viure, no té límits en la desgràcia que condueix els personatges a l’autodestrucció. Es tracta d’un drama rural on s’explora l’ànima humana i és terreny abonat per als bons actors que utilitzant diferents mètodes arriben a posar en escena un ventall gran d’emocions en tant que relació pare i fill, madrastra i fillastre i espòs i esposa amb el tòpic del vell i la nena.
A la Sala Petita tenim un drama urbà, "Islàndia", un text de Lluïsa Cunillé i signat pel director del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí. Cunillé retrata la crisi financera que viu l’economia nord-americana des de l’11-S. Es tracta del fascinant diari personal d’un adolescent a la recerca de la seva mare. L’obra té la solidesa afegida del repartiment, deu actors de primera fila, cars de veure si no és en una producció pública: Joan Anguera, Lurdes Barba, Paula Blanco, Joan Carreras, Oriol Genís, Àurea Márquez, Jordi Oriol, Albert Pérez, Albert Prat i Abel Rodríguez. La relació Xavier Albertí-Lluïsa Cunillé ve de lluny, de manera que ens atrevim a dir que un espectacle com "Islàndia" no podria explicar-se sinó com el resultat de la lluita per entendre el món creador d’una dramaturga amb una llarga experiència en això de l’escriptura intuïtiva que intenta explicar el nostre univers des de la quotidianitat, des de les vides privades d’uns personatges petits que poblen les ciutats. Uns personatges plens de silencis, on no és tan important el que es diu com el que s’endevina d’ells.
"Islàndia" és una obra plena de petits conflictes, no hi ha una gran tragèdia, sinó petits drames que configuren les circumstàncies vitals d’una desfilada de personatges encarnats en uns actors de primera, el resultat és una anàlisi sobre la crisi econòmica i la lluita per la supervivència en un món dominat pels diners.
"Islàndia", de Lluïsa Cunillé, i "Desig sota els oms", d’Eugene O’Neill, són dos drames, dues tragèdies, que s’uneixen al relat del nostre temps, dels nostres mitjans de comunicació, on la realitat supera la ficció.
