El passat dia 27 d’octubre es va commemorar el 50è aniversari de la famosa Manifestació de les Pedres, que el 27 d’octubre del 1967 es va fer a Terrassa i que va quedar enregistrada de manera especial en la història de la ciutat per la violència amb què va ser reprimida per la policia i la Guàrdia Civil.
Impulsat per l’Espai de Memòria i dels Valors Democràtics de Terrassa, 50 anys després al parc dels Catalans, indret on es va produir la manifestació, es va realitzar un acte en el qual van intervenir membres de l’Espai de Memòria, persones que van participar en aquella manifestació, el secretari general de CCOO del Vallès Occidental i representants de l’Ajuntament. Després dels parlaments es va col·locar una placa que recorda la manifestació i que ajuda a reconstruir el passat d’aquella Terrassa, la roja, que va ser punt de referència de la lluita contra la dictadura franquista.
Al llarg del segle XX, la nostra ciutat va viure, especialment durant la dictadura franquista, un reguitzell de lluites obreres i de moviments reivindicatius que tenien també un component polític d’oposició al règim. Les autoritats van arribar a considerar la ciutat un seriós problema polític atesa la gran quantitat d’actes, vagues i manifestacions antifranquistes que s’hi organitzaven.
Una de les manifestacions més significatives va tenir lloc aquell dia, convocada per CCOO, en el marc d’una jornada de protesta a tot Espanya contra la carestia de la vida, l’atur i els expedients de crisi, així com per exigir la llibertat de dirigents obrers empresonats, entre els quals, Marcelino Camacho. La jornada de protesta va acabar amb manifestacions arreu del país que van transcórrer pacíficament, excepte a Madrid i, especialment, a Terrassa. A la nostra ciutat la policia havia detectat feia dies una gran activitat de CCOO, que convocava a la protesta, i el mateix alcalde Onandia havia traslladat al governador civil el seu temor que es produïssin greus alteracions d’ordre públic. A molts ambients de la ciutat es va discutir si participar a la manifestació i, fins i tot, sacerdots compromesos socialment es van reunir a la parròquia del barri d’Ègara i van acordar assistir-hi de manera ben visible i que tres d’ells es col·loquessin al capdavant de la manifestació.
A l’hora convinguda, prop de 500 persones van respondre a la convocatòria de CCOO, es van concentrar al Doré i van començar a pujar Rambla amunt. No havien recorregut 100 metres quan la policia va carregar violentament contra els manifestants i va provocar la dispersió del grup. Alguns van quedar acorralats al pas a nivell que hi havia aleshores a la carretera de Montcada i, davant dels cops de la policia, es van defensar llançant rocs de la via del tren dels Catalans. La policia va utilitzar llavors armes de foc i va ferir de bala un dels manifestants. Va començar una vertadera batalla campal, en la qual la policia va haver de retirar-se momentàniament amb uns quants ferits a les seves files a causa dels cops de les pedres, però un cop reorganitzats van llançar una nova càrrega i van tornar a utilitzar armes de foc i van ferir dos manifestants més. La situació va esdevenir tan crítica que la policia va haver de demanar reforços a poblacions veïnes per poder controlar la Rambla i els carrers dels voltants. Durant més de dues hores Terrassa va viure una batalla entre policies i manifestants com no s’havia vist mai. La manifestació va acabar amb diversos ferits de bala, amb policies ferits pel llançament de pedres i amb la detenció de gairebé seixanta persones, especialment militants de CCOO, del PSUC i alguns sacerdots i membres de comunitats cristianes de base.
Aquella batalla de bales contra pedres va quedar com una fita de la lluita de Terrassa per la llibertat. Ara fa 50 anys dels fets i la ciutat els ha recordat.
* L’autor és historiador, afiliat a CCOO i membre del grup Espai de Memòria i dels Valors Democràtics de Terrassa
