Trobo genial conservar/ celebrar les tradicions. Malgrat haver situat -al títol- un mot d’origen celta, vull parlar de panellets i castanyada. Entenc que enguany cal fer-ho amb molt més motiu. Si més no, ajudarà a refrescar idees i allunyar-nos el pensament del tema polític que ens envolta. Ja n’hi ha prou! Quatre dies abans de Nadal, a votar i punt.
Dins de tot aquest embolic, reitero un cop més que sort n’hi ha, d’aquells que hi posen un toc de bon humor. De tant en tant, rebre correus o Whats Apps alegres va de conya. Com ara quan implementar l’article 155 ha generat un acudit enginyós: suggereix que alhora prohibeix els panellets, ja que només hi poden haver castanyes. Que Déu nos en guard! Mai no voldria ni tan sols sentir parlar de violència. Encara menys per temes com l’independentisme. La llenya hauria d’ésser patrimoni exclusiu dels llenyataires.
Tot i no tenir-hi cap mena de relació, gairebé sense voler em ve a la memòria el conflicte de l’Ulster. Tristament durà trenta anys (de 1968 a 1998) i fins i tot va provocar morts. Amb un bri de seny, els comicis de casa nostra, els podria haver convocat -un sol dia abans- en Carles Puigdemont. Deixant-se capgirar el cervell per postures radicals, així ens va. Tot és trist, llastimós, preocupant, kafkià, histriònic, patètic i decebedor. Malauradament, no sóc pessimista. Ho percebo d’aquesta manera que és ben realista.
Compartir un sopar amb família i/o amics per encetar novembre és fantàstic. Un adagi diu allò que "pel novembre, Tots Sants el primer… i sant Andreu el darrer". No deixem portar-nos per la tristor o la visió negativa de l’endemà d’aquesta diada festiva. L’adéu a la vida sempre ha d’ésser en un sentit proactiu i positiu. Com deia en Martí i Pol, per parlar d’algú que ens ha deixat, no ho hem de fer amb pena. En el record, "serà un gest, un mot, un gust, una mirada…, que flueix sense dir-lo ni pensar-lo".
Desitjo una feliç revetlla o castanyada a tothom. Tant de bo que la gresca, la joia, la conversa, la ballaruga, l’amistat i la companyonia presideixin el nostre dia a dia! Una flor no fa estiu. Enterrem la por. Apartem els núvols que ens amaguen la claror. Hem de veure-hi clar.
