Actualment, cap polític no em fa el pes. Estrenyent el cercle, el redueixo a l’entorn immediat: Madrid (Palau de la Moncloa i C/ Gènova) i Barcelona (plaça de Sant Jaume i C/ Provença). Sense que se m’acusi de destraler, me’n vaig a la vella Atenes, a la seva àgora, per trobar-ne un de sol amb cara i ulls. Si més no, parlaven. A banda que tenien un nivell intel·lectual molt per damunt del que demostra aquesta trepa de gent. El grau de proselitisme i la disciplina de partit els anul·la i obtura el poc criteri personal que puguin tenir.
La situació ha arribat a un punt d’intransigència i preocupació totals. Ja no es tractava d’arribar a cap pacte o acord. Primer de tot, calia ésser cabut, egoista i cregut per cedir un sol pam de terreny. Tant allí com ací, s’han driblat mútuament. Com en un derbi futbolístic de màxim nivell, l’estratègia ha predominat per damunt del joc. Tothom esperava que l’adversari mogués fitxa. Tot seguit -com si fóssim en guerra de guerrilles- et trobaves que et retornaven una bimba més grossa que la que havies tramès a l’altre bàndol. Mentrestant, el poble esparverat veu una mena de combat de boxa. Una partida de frontó/escacs i un diàleg de sords. Ningú no movia un mil·límetre de la pròpia rajola. Sense considerar -ni de bon tros- l’axioma primordial que el valor bàsic a demostrar havia d’ésser l’esperit de servei. Fins que el súmmum va arribar ahir/tarda quan la Generalitat va declarar la DUI.
Tornant al títol, la classe política ens ven fum. El PP no té perdó de Déu. Què no haurà pactat amb PSOE i C’s per establir una tenalla embolcallant damunt del poble català? Abans, no hi havia cap mena de justificació a haver emprat la violència desbocada amb gent indefensa. Votar o manifestar-se pacíficament no és cap delicte. El fet d’atorgar -a Oviedo, en motiu dels guardons Princesa d’Astúries- el premi de la concòrdia a la cúpula europea em fan entrar ganes de vomitar. És clar que la resposta catalana no ha estat a l’altura requerida. Esperonar la gent per col·lapsar sucursals bancàries, tocar el timbal de les cassoles, empaperar carrers i altres mesures esotèriques més aviat sembla tocar a morts.
Aquesta nit canvien l’hora meteorològica. Avancem-nos en la que en diem política.
