Una de les coses que em dóna el meu perfil professional, diria que obert, divers, gens monò- ton i multidisciplinari, és la possibilitat que tinc de relacionar-me amb persones de totes les edats, de tots els àmbits, nivells socials, econòmics, culturals… I això fa que la meva visió de la condició humana quedi enfortida respecte de les grandeses i misèries del gènere humà.
He conegut gent que ho té tot, que no té res, que té educació, mal educada, que parla amb seguretat, que tartamudeja quan diu més de tres paraules lligades, que recita Shakespeare, que no sap llegir ni escriure, que és fidel, que no sap què vol dir la fidelitat, que menja molt, que modera la seva gana, alcohòlica, abstèmia, carnívora, vegana, entregada a la causa dels altres, garrepa d’allò seu, que comparteix, que vol ser primera peti qui peti, cega, sorda, amputada, narcisista, optimista, fracassada, lluitadora, que escolta el seu interior, que escolta el seu exterior, que plora, que diu que no ho fa, això de plorar, que es declara apassionada de la vida, que es lamenta sempre, que busca solucions, per a qui tot és un problema, que comença el dia amb un somriure, que ho fa amb un estirabot. Gent que vol ajudar i ser ajudada, i gent que es pensa que no necessita ajuda, que no es dutxa al matí, que ho fa tres cops al dia, que acaba els àpats amb cafè i d’altres amb una cigarreta, que es droga, altres que els fa por només anomenar-la, la droga vull dir, que estima els animals, que no els vol ni veure, que diu "t’estimo" a les persones que l’envolten, que aposta per estimar sense dir-ho mai, que no sap estimar, que no vol estimar, que sacseja la seva vida quan no li agrada, que aguanta i aguanta fins que vés a saber què, que cuida la seva salut, que pensa que la vida és per anar amb el pedal a fons, que arrisca i s’exposa, que s’acomoda i protegeix, que cau i s’aixeca, que cau i cau, que cau, cau i torna a caure, que cau i ja no s’ha aixecat mai, que viu el present, que s’encaparra en el passat, que projecta el futur, que sempre diu la veritat, que fa de la mentida una habilitat, dormilega, que flirteja amb la nit, que ronca com a condem-nada i que diu que no ronca però respira fort…
Podria continuar amb una llista que se m’acut prou llarga per cansar-vos en aquest article, però acabo.
Entre l’estímul i la resposta hi ha un espai. En aquest espai es troba el nostre poder de triar la nostra resposta.
En la nostra resposta jeu el nostre creixement i la nostra llibertat.
La llibertat vol dir que no tenim obstruïda l’opció de viure la nostra vida com nosaltres volem. Qualsevol altra cosa és una forma d’esclavitud.
Ser lliure no és només desfer-se de les cadenes d’un, sinó viure d’una manera que respecti i millori la llibertat dels altres.
Tots venim del mateix lloc i acabem de la mateixa manera però el trànsit que fem mentre estem aquí depèn de la nostra actitud, de la nostra fermesa, de la nostra empenta o de res de tot això.
De tota la gent que conec, menys serien les persones que valoro, sempre he pensat que la seva vàlua rau a com encaren la seva vida, les seves relacions humanes, la seva paraula, com prenen partit en les coses que esdevenen la seva realitat i la dels que els envolten.
És cert que uns tenen més sort que d’altres o realitats inicials que marquen la trajectòria vital de l’endemà però he vist, he comprovat, la força de voluntat que alguns han mostrat en contra de les seves circumstàncies, les seves misèries i la seva predisposició genètica i/o social.
He vist gent passar del tot al res i del res al tot, he vist persones vèncer una malaltia lapidària com el càncer només a base d’actitud, de ganyes, de collons. I també he vist gent que, tenint-ho tot, d’entrada, s’ha perdut pel ca- mí.
Dit això, ara et toca a tu posicionar-te.
* L’autor és coach advance life www.creixerjoancarles.com
