El proper 12 de novembre, s’acomplirà el bicentenari del naixement d’un gran personatge històric, nascut a Teheran (Bahà’u’llàh). Se’l considera el pare-fundador dels Bahà’ís. Una religió monoteista, seguida per uns set milions de persones arreu. Té molts punts de connexió amb la fe cristiana. Entre ells, la unitat del gènere humà, la total igualtat de sexes, l’esperit de servei i la perfecta harmonia entre ciència i religió. I, per damunt de tot, fa molt èmfasi a construir un món arrelat en la pau, la justícia, la unitat, l’esforç comunitari i solidari, la integració racial i l’educació universal.
Just avui, amb aquest motiu, l’agrupació terrassenca fa un acte de presentació -a dos quarts de set de la tarda- a la Casa Alegre. Ens parlaran d’ell. Es deia Mirza Husayn Ali Nuri. Rebé la inspiració mística de crear aquest corrent religiós -quan tenia 27 anys- mentre estava empresonat. No endebades, a l’Iran, un fort corrent islàmic absolutista sempre ha pretès imposar la seva tesi. Així, no és d’estranyar que fessin i facin la vida impossible als qui no combreguen amb ells. Aprofitant l’avinentesa, han editat un llibret de cent trenta-cinc pàgines. Té un to planer, pedagògic i didàctic. És fàcil de llegir. No penso que només vagi dirigit als seus seguidors. Remarca conceptes perfectament aplicables a l’entorn sociopolític. Sense anar més lluny, suggereix un concepte de transformació social basat en canvis profunds. Tant a nivell personal com col·lectiu. Abandonant l’ambigüitat i equilibris d’altres institucions, plantegen un món on la divinitat esdevingués motor real. A partir d’aquest axioma, l’individu, la comunitat i les institucions s’haurien de comprometre en aquesta mena de revolució. Una fita basada en allò que ells anomenen la "pau menor". Dit d’altra manera, un gran pacte internacional de seguretat i progrés col·lectiu…
…En aquest camí constant, l’ordre mundial propugnat per Bahà’u’llàh no estaria tan allunyat de "la pau major". Llavors, òbviament, ja parlaríem d’una etapa de maduresa a nivell mundial. No formo part d’aquesta religió, malgrat que em sento molt proper a bastants dels seus arguments. Tal vegada, un laïcisme i agnosticisme massa estesos a hores d’ara haurien de donar pas a majors dosis de religiositat.
