Si teniu una estona no us perdeu la mostra fotogràfica -"Esperar, enquadrar i disparar! 1953/ 1969"- sobre l’obra d’en Joan Biarnés (1909-1969) que s’exposa a la sala polivalent de l’Arxiu Històric Comarcal. Terrassenc d’adopció, fou un veritable i autèntic notari de l’actualitat esportiva de Terrassa i Catalunya al llarg de molts anys. La mostra és un tast del fons que la família va lliurar a la ciutat l’any 2016. No cal dir que és un veritable regal per a la ciutadania i, en especial, per a tota la gent que vulgui recordar i reviure l’activitat esportiva de la nostra ciutat en èpoques més o menys llunyanes però sí marcades per la precarietat dels recursos, la imaginació/complicitat col·lectiva i el sobreesforç de tot tipus d’atletes i esportistes.
Insisteixo que la mostra és un regal per a propis i estranys i, en el meu cas, encara més en trobar-me totalment absorbit per una documentació interessant/desconcertant sobre els temps de guerra i postguerra a la nostra ciutat. Quin luxe poder compartir documentació amb una exposició de tanta qualitat! Un merescut descans, que m’autoimposo, em permet fer un recorregut per l’exposició fotogràfica d’en Joan Biarnés i Jornet i m’ajuda a descobrir moments i situacions que desconeixia sobre el nostre esport i quotidianitat. Repetiré el recorregut tantes vegades com calgui. Acabo per pensar que potser caldria potenciar, o endegar, línies de recerca sobre la història esportiva com a mitjà per estudiar actituds col·lectives, complicitats socials i formes d’organitzar el lleure en determinats espais i moments. S’han fet coses al respecte i, en aquest sentit, en Bernat Serran ha treballat amb intensitat i qualitat el món de l’atletisme a la nostra ciutat a l’igual que en Carles Santacana ho ha fet amb els seus interessants estudis sobre el Barça. Són dos exemples de molts altres que em mereixen el mateix respecte i consideració. Benvingudes totes les iniciatives: literàries, museístiques… Gaudint de les imatges d’en Biarnés em sembla que podem fer/potenciar encara molta feina més enllà d’un simple article o d’un lloable catàleg en què l’Ana Fernández ha posat text, categoria i sensibilitat.
L’esport ho era tot en aquells moments però sota el prisma de les dificultats i d’una tècnica rudimentària aplicada a les diferents disciplines. Les imatges d’en Biarnés sobre l’hoquei són úniques a l’igual que les de les curses ciclistes o els partits de futbol. Recordo perfectament la pista descoberta de la Sagrada Família o l’estada d’en Lluís Folledo. Imatges fetes amb extrema professionalitat en el marc de la grisor dels temps però amb l’esforç i esperit de superació dels atletes. Aquestes imatges no són quelcom secundari per entendre moltes altres coses i tota mena de canvis. L’esport era una forma de fer ciutat i cohesionar somnis i voluntats. Imatges que esdevenen un veritable exercici d’exploració del nostre passat, de la nostra ciutat i de la nostra gent. La caravana ciclista en el desaparegut pas a nivell del final de la Rambla/Hostal del Fum encapçalada per la camioneta de Chocolates Batanga no té preu. El treball d’en Joan Biarnés i el gest de la família mereixen una immensa gratitud.
