El Gran Teatre del Liceu arranca la temporada operística amb "Un ballo in maschera", una de les òperes que marquen, després de la trilogia popular de Verdi, la seva maduresa com a autor. El muntatge que firma Vicent Boussard busca la foscor i l’eficàcia escenogràfiques amb un moment final desbordant amb un gegantesc llum de llàgrimes que penja sobre l’escenari. El melodrama sentimental, aquest trio amorós, es fon amb la natura: la nit, el mar i la lluna… Elements propis de l’òpera romàntica del segle XIX. Amb la màgia i la bruixeria en el personatge d’Ulrica, interpretada per Dolora Zajick i Patricia Bardon, que profetitza el futur al protagonista, l’espectador és conscient des de l’inici del seu tràgic final.
Els conflictes del triangle amorós en el terreny operístic i al teatre són la font de moltíssimes obres perquè, des de la senzillesa del triangle, la gelosia, la fidelitat, la infidelitat, l’avorriment i l’aventura, permeten l’aflorament de les emocions i les passions humanes. Crida l’atenció el vestuari dissenyat per la modista Christina Lacroix, la seva gran originalitat està en el fet d’establir ponts entre l’estrena de l’òpera el 1859 i el present històric dels espectadors que assisteixen avui al teatre del Liceu. A l’audàcia del vestuari, se li suma l’escenografia neta de Vicent Lemaire.
L’acció de l’òpera té lloc a Boston (EUA), colònia anglesa, a la fi del segle XVII. Entre Riccardo, governador interpretat per Piotr Beczala en el repartiment de B Fabio Sartori, Renato, espòs d’Amèlia, interpretat per Carlos Álvarez, Giovanni Meoni i Marc Caria i, completant el triangle, Amèlia, encarnada per Keri Alkema i María José Siri. A més del trio sentimental hi ha una línia argumental que ens parla d’una conspiració l’objectiu de la qual és assassinar el governador.
En l’últim acte Verdi ens mostra tota la seva increïble genialitat dramatúrgica i aquí tindrà lloc el gran drama, en el ball de màscares, el violent final. Musicalment l’orquestra simfònica i el cor del Gran Teatre de Liceu, sota la direcció de Conxita Garcia, estan impecables amb la participació del cor infantil d’Amics de la Unió, tots sota la batuta de Renato Palumbo. "Un ballo in maschera" s’allunya de les formes tancades de les àries i duos, integrant-les en grans quadres amb un discurs musical més fluid i ampli. Utilitza amb enginy formes de l’òpera comique francesa com el personatge d’Òscar, patge de Riccardo, interpretat per Elena Sancho i Katerina Tretyakova; el públic va recompensar el seu treball amb grans aplaudiments. En general és una representació que connecta en molts moments amb l’aplaudiment del públic, com és sabut l’acció s’atura i el cantant recull el seu aliment en forma d’aplaudiments. Piotr Beczala passa del lirisme absolut de l’ària inicial "La rivedrà nell’estasi" al dramatisme de "Ma es m’è forza perderti" i va destacar, com no podia ser d’altra manera, el seu duo amb Amèlia "Teco io sto" del segon acte. En resum, un Verdi excel·lent.