Una sola lletra pot capgirar totalment el resultat de qualsevol mot. En l’exemple que plantejo avui, de trencar o no la consonant "c", topem amb el nom d’un evangelista (Lluc) o d’un determinat tipus de peix (lluç). A banda que -en el darrer cas- fins i tot pot fer-se servir per insultar algú. És curiós, oi ? D’ací la importància d’escriure bé.
Cercant temes per bastir el contingut de la meva columna diària, avui s’escau la diada de sant Lluc. Patró -entre d’altres- de cirurgians i metges en general. Si més no pel fet que ell mateix ho va ésser. Els darrers anys, hi ha un cert esnobisme a l’hora d’inscriure nadons. Sovint es fan servir noms monosil·làbics. Com ara Nil, Pol, Jan, Marc, Biel, Pep, Quim, Blai i el propi Lluc. Tal vegada, en tot aquest llistat, no és pas un dels més escollits. N’ignoro el motiu.
Sembla ésser que Lluc no va ésser testimoni directe de la vida de Jesús. Més aviat, va fer un treball de camp (gairebé periodístic o d’historiador), quan va escriure el seu evangeli (com Joan, Mateu i Marc) tot entrevistant gent que li aportés informació contrastada. Primerament, per suposat, del propi sant Pau, de qui fou deixeble, amb un estil -en grec- de molta qualitat.
Dissortadament, fa massa setmanes que tot és envaït pel ric-ric del procés, mandat o com es digui. En línia amb el que comento, s’han generat moltes tensions. No pretenc establir cap mena de combat. Sí que és cert que aquells que no pensem en clau de recolzament a l’independentisme absolut ho tenim fotut. A mi mateix, m’han aplicat la cantarella de feixista, vés-te’n a cagar a la via i altres improperis. Com si, posat el cas, m’haguessin etzibat la paraula "lluç"… Ve essent hora que tot es ressituï. No em canso d’insistir en idèntics paràmetres. Em sap greu insistir-hi, copsant el grau d’entestament a banda i banda del marc polític. No tinc cap altra opció. En base a la responsabilitat que entenc que se m’ha adjudicat, vull ajudar una micona en el tema. Amb tota humilitat. Déu faci que el patronatge de sant Lluc actuï com a doctor/metge i refaci ponts. N’hi ha molts de trencats. Amb paraules d’en Lluís Llach, "un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec. Un pont que agermani pells i vides diferents".
