El diumenge 15 d’octubre ha estat un dia de gran festa per a la nostra diòcesi al conferir el sacerdoci a la catedral a dos diaques del nostre Seminari Diocesà, Víctor Galindo i Carlos Valenciano. Per l’ordenació queden configurats amb Crist sacerdot, cap i pastor de l’Església, són cridats a viure en una comunió d’amor cada vegada més plena amb el Senyor i a participar d’una manera cada vegada més profunda dels seus sentiments i actituds. Per a la família diocesana ha estat doncs un dia d’alegria i d’esperança, d’acció de gràcies a Déu, també de demanar a l’amo del sembrat que segueixi enviant-hi treballadors, perquè la collita és molta; els obrers, pocs, i la climatologia que regna no està exempta de dificultats.
Els dos nous sacerdots en els anys de seminari han anat realitzant activitats pastorals que completaven la seva formació humana, espiritual i intel·lectual particularment en el que s’anomena etapa pastoral, que va des del final dels estudis fins al moment de l’ordenació. Però ara serà diferent perquè ja no es tracta només de conèixer el món de la catequesi infantil, d’adults o la pastoral juvenil, o el treball d’acció caritativa i social, o la visita als malalts o la col·laboració en les celebracions. Ara es tracta d’una vida d’unió amb Crist Bon Pastor que implica tota l’existència al servei de l’evangelització de les persones i dels ambients. Seran enviats a evangelitzar una societat que té moltes realitats positives, però amb d’altres certament millorables, que en bona part són conseqüència del relativisme regnant i d’un procés de secularització que sembla imparable a Occident.
Certament, l’acció evangelitzadora de les persones i els ambients requereix la vivència d’unes actituds concretes. Per començar, és molt important que també sapiguem descobrir moltes realitats positives que Déu fa créixer en els cors de les persones: l’apòstol no pot caure mai en el pessimisme o la desesperança, al contrari, cal tenir sempre present la recomanació del papa Francesc que "¡no ens deixem robar l’esperança!" (EG 86). Vivim un temps de conversió personal i pastoral que ens porta a revisar la vida, les actituds i les activitats amb realisme i humilitat; també hem de renovar incessantment el treball d’evangelització, la formació dels joves, la vida litúrgica i la intensitat del nostre amor a Déu i al proïsme. El Papa ens alerta del mal que fan les crítiques i les divisions internes, així com la "mundanitat espiritual", el cercar la pròpia glòria en les activitats pastorals. No pot haver-hi evangelització sense humilitat, no és possible l’impuls missioner sense conversió, no podem tenir credibilitat sense una entrega generosa, senzillesa i alegria.
Més enllà dels nostres èxits o fracassos pastorals hem de tenir present que la voluntat salvífica de Déu és universal i que Crist és present a la seva Església tots els dies fins a la fi dels tremps. El nostre és un temps per a l’esperança perquè Déu no deixa d’actuar en el món, en moltes persones que són solidàries, coherents, que busquen amb sinceritat el sentit últim de l’existència; perquè, a les nostres parròquies i comunitats, hi creixen noves realitats i es posen en pràctica diferents iniciatives que ens fan constatar la presència del Senyor i l’acció del seu Esperit i que van obrint nous camins d’evangelització en la nostra societat.
La meva felicitació als nous sacerdots, a les seves famílies i, especialment, a tota la família diocesana.
L’autor és el bisbe de Terrassa