Avui fa cent seixanta-vuit anys que moria aquest gran músic que he situat al títol. D’origen polonès, se’l considera el millor compositor del país, en tota la història. Alhora, un dels millors compositors pianístics. Va morir quan tan sols tenia 39 anys. No em puc ni imaginar quin nivell de perfecció hauria assolit si no se l’hagués endut una maleïda malaltia. Amb raó, se l’anomena el poeta del piano. No endebades el virtuosisme de la seva producció s’encasella al moviment del romanticisme musical.
Va créixer en un entorn familiar on el gust per la cultura general era considerable. La primera mestra de piano que va tenir fou la seva germana Ludwika, amb qui després tocava duets per a piano, a quatre mans. En destacar -ben aviat- les seves excepcionals qualitats, als 6 anys els pares el posaren en mans del mestre Wojciech Zywny, violinista amant de la música de Bach (un fet llavors poc comú) i de Mozart, en els quals basava principalment els seus ensenyaments. Essent dues figures del top ten clàssic, no em sorprèn gens ni mica que assolís un grau d’excel·lència transcendent.
Tant és així que es permeté el luxe de compondre (per primera vegada, als 7 anys) el que coneixem per "poloneses". Després, en vingueren més i més. Junt amb altres valsos, variacions, marxes i els nocturns tan íntims i bonics. Era un nen prodigi i va fer el seu primer concert públic als 8 anys. El sol fet ja feia palès un geni i una precocitat fora del normal. Era molt més que un senzill virtuós del piano: un autèntic fora de sèrie.
Fins ara, tanmateix, només he fet gairebé una glossa històrica del personatge. Posat a afegir-hi un sentit toc personal, em remuntaré a l’època en què jo era un marrec. Als volts dels 6 anys, un capvespre, un xic abans de l’hora de sopar, el pare es presentà a casa ben cofoi: acabava de comprar una gramola, a ca l’Humet, del portal de Sant Roc. El pressupost familiar no ens allargava per adquirir un dels primers televisors en blanc i negre. Sabeu quins discos li van regalar, de torna: un parell d’en Chopin. Enteneu, per tant, per què sóc un enamorat del seu art?
