Són molts els qui mantenen que és el número de la mala sort. Allò que, en castellà, en diuen “gafe”. De manera redundant, “tretze són tretze” és una frase feta. Pam dalt pam baix, significa tossudament. N’hi ha, fins i tot, que diuen que l’atzucac català rau en paràmetres d’aquest àmbit. Lògicament, en discrepo de cap a peus. Sóc dels qui mantenen que la classe política dels dos bàndols no dóna prou la talla. Som terra de cabuts. Diuen, tanmateix, que -en aquesta dinàmica- ens guanyen els nostres veïns aragonesos. Pot ésser veritat, malgrat que, en temes polítics, els darrers esdeveniments poden contradir-ho. No crec en la uniformitat absoluta, per reial decret. Perquè sí. Tampoc no aprovo el desgavell del caos/campi qui pugui.
En el decurs de la història, aquesta xifra ha estat associada al mal averany, la malastrugança. No sabria què dir. La gitana que em vaig trobar a l’entrada del santuari de Covadonga -fa uns anys- volia llegir-me el palmell de la mà. Tant sí com no. Evidentment, m’hi vaig negar. Què s’hauria cregut! Davant del meu menysteniment, em va etzibar un cabal d’improperis que em podia haver fulminat ipso facto. Molts anys després, encara funciono. Amb les mancances derivades de l’edat, que no perdonen ningú. Amb un o altre pedaç, anar fent i anar criant pèl. Pitjor fóra tenir alguna mala peça al teler. De moment, segueixo explicant-ho i -dia rere dia- en dono gràcies. Estic de sort.
La cultura dels maies, emperò, el consideraven número sagrat… Pel fet que, en un any, hi ha aquest nombre de llunes noves (una nostàlgia positiva i amorosa). En canvi, els grecs entenien que el que s’anomena triscaidecafòbia vindria a ésser una mena de superstició sobre el 13 i ens mena a allunyar el número del pensament i l’entorn.
En alguna competició esportiva, bastants equips amaguen i eliminen el seu símbol en llurs samarretes. Ho trobo una bajanada. Per la mateixa regla de tres dels qui associen desastres amb el color groc de la indumentària. Au va! Per contra, sembla ésser que el tarot l’interpreta com a senyal de mort, en sentit ocult. Així, capgirant el sentit, trobem canvi, eliminació d’alguna cosa. Neix saba nova…
Sabeu què dic? Pit i collons! El demés són trons. Som-hi!
