Prou sé que, avui, és un dia amb molts prismes. Tot depenent de l’escletxa per la qual es miri, les reflexions poden -o no- aixecar polseguera. La diada comporta visions polítiques (dia de la raça), militar (de les forces armades), geogràfiques (els maños), religioses (la Verge del Pilar) o de qualsevol altra panoràmica. No sé pas si me’n deixo alguna. Si més no, en base a aquella dita castellana que proclama allò del “en este mundo traidor, nada es verdad ni es mentira. Todo es según el color del cristal con que se mira”. Fet, doncs, el rodolí i intentant defugir saraus o polèmiques, penso directament en amics i coneguts aragonesos que corren i respiren per aquests verals de casa nostra. A tots ells, els tinc una gran estima. Uns vénen de Cetina, Torrijo de la Cañada, Terol, Calanda, Enate, Barbastro, Fraga, etcètera. Vull fer un reconeixement global envers tots ells. Un col·lectiu auster, pencaire, joiós i bona gent. És la seva festa€ i, en honor seu, escric aquesta columna d’avui. Que per molts anys puguin celebrar la festa de la seva patrona!
En un entorn sociopolític molt complicat -obvio voluntàriament altres consideracions intrínseques- crec que els podem prendre com a referents del poble català. Procuro estalviar-me més detalls del meu suggeriment. Si més no, tots semblen mantenir -de fa temps- un lligam i una cohesió de germanor que passa de fondàries polítiques. Més encara -malgrat que algú pugui pensar que desvario- dessota l’advocació de la Mare de Déu, tant és venerar la imatge de la Pilarica com la de la Moreneta. La primera, pilar o columna massissa on s’abraça l’Aragó€ Pel que fa a la nostra en un mont serrat i eixos turons que els angelets serraren. Ambdós elements no són altra cosa que semiòtica de fermesa, rocam, força i sosteniment. A partir d’ací, convido que cada lector derivi la seva imaginació per les tortuositats que cregui convenient. Dins de la totalitat, no tot ha d’ésser pas uniforme. En la diversitat, hi ha la riquesa del que som. Diuen que, en la varietat i el contrast, s’hi troba el bon gust. Si prevalen postures egòlatres, fugisseres o desassenyades, passa el que ningú no vol. Dit això, felicitats als aragonesos d’arreu. De manera especial, als que viuen entre nosaltres. El seu himne s’engresca amb la llibertat.
