El curs 2011-2012 vàrem iniciar la primera visita pastoral a la nostra diòcesi. En un sentit ampli, els bisbes fan contínuament visita pastoral, perquè al llarg de tot el curs visiten les parròquies i les comunitats de la diòcesi per diferents motius: confirmacions, festes majors, conferències, inauguracions, etcètera. Però es tractava de la visita pastoral canònica, en sentit estricte, a què fan referència tant el Codi de Dret Canònic com el directori per al ministeri pastoral dels bisbes, que recorda l’obligació que tenen de visitar la seva diòcesi cada any, del tot o en part, de manera que almenys cada cinc anys visiti la diòcesi sencera, personalment o per mitjà dels seus col·laboradors que puguin realitzar aquest servei. Justament del curs 2011-12 al 2015-16, amb la col·laboració de Mons. Salvador Cristau, bisbe auxiliar, vàrem recórrer tota la diòcesi, visitant dos arxiprestats cada curs.
El curs passat, 2016-17, l’hem dedicat a analitzar i reflexionar sobre aquesta primera visita pastoral general per tornar a realitzar-la, amb totes les millores possibles a partir de l’experiència i la reflexió de tots. I aquest nou curs iniciarem la segona visita pastoral, començant pels arxiprestats de Terrassa i de Granollers.
A la reflexió sobre aquesta experiència de la vida pastoral de les parròquies i comunitats, s’hi ha sumat enguany la realització del Curs de Lideratge Pastoral impartit per un equip de professors d’Esade, en què varen participar 35 sacerdots de la diòcesi amb molt de profit, i la lectura que hem anat fent de diferents llibres de pastoral. D’una banda els que procedeixen d’experiències d’Amèrica del Nord, amb una difusió creixent sobretot entre els sacerdots joves, d’autors com James Mallon, Michael White, Tom Corcoran, Rick Warren i d’altres. D’altra banda, els procedents de l’àmbit europeu, particularment d’Itàlia: Mons. Franco Giulio Brambilla, Andrea Brugnoli, Sergio Lanza, Giovanni Villata, Tiziana Ciampolini, etcètera. Això sense oblidar un llibre titulat "Parròquia evangelitzadora", que recull tot el material aportat en el congrés que portava el mateix nom, celebrat a Madrid de l’11 al 13 de novembre de 1988, dintre del Pla d’Acció Pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola: anunciar Jesucrist en el nostre món amb obres i paraules, en què es va tractar amb amplitud i profunditat la urgència de passar d’una parròquia de manteniment a una parròquia evangelitzadora.
Reflexionant sobre aquestes qüestions em vingué a la memòria la imatge amb què Jesús conclou el discurs de les paràboles que recull l’evangelista Mateu: el pare de família que treu del seu cofre joies noves i antigues, segons les necessitats de cada moment. El capítol tretze de l’Evangeli de sant Mateu es compon d’una col·lecció de set paràboles -la del sembrador, el jull, la mostassa, el llevat, el tresor i la perla amagats, i la xarxa que arreplega de tot. També conté explicacions de les paràboles del sembrador i del jull, i textos intermedis instructius. La col·lecció té una conclusió que recapitula i presenta la perspectiva que l’evangelista vol donar a tot el capítol: "Ho heu entès, tot això?". Ells li responen: "Sí". Ell els diu: "Mireu, doncs: els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del Cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues" (Mt 13,51-52).
En cartes dominicals properes continuarem aquesta reflexió.
L’autor és bisbe de Terrassa
