El festival TNT compleix deu anys. Hem de felicitar-nos com a ciutat d’aquest fet. L’art escènic d’avantguarda té molt de joc i de laboratori humà. En aquest camí de l’experimentació amb una dimensió social es va obrir el festival a la Plaça Nova amb la Fura dels Baus, més d’una quarantena de voluntaris de Prodis, entre educadors, monitors i usuaris, van construir una xarxa humana carregada de continguts i valors com ara el valor d’un somni, la capacitat d’integració en la línia de la dansa integrada i la importància del treball en equip que té tota creació artística.
L’escenògrafa Xesca Salvà ens va presentar les seves cases per habitar i escoltar, un projecte que parteix de les maquetes que volen fer per elles mateixes un espectacle propi, des del físic i el sonor, l’espectador es converteix en el constructor de la història, participa activament en la dramatúrgia. En aquest sentit el joc teatral ve des de la part purament física.
La companyia finlandesa WHS al Teatre Principal va presentar "Cutting Edge", un treball a partir de la idea de la decapitació. El joc de les ombres, els telons, l’audiovisual, els efectes de llum i de màgia, la tensió sonora que va fent créixer una escena on cada moment supera l’anterior. El terror pel terror és el lema de l’espectacle que barreja la màgia i l’estètica de la crueltat que va des de la "Salomé", d’Oscar Wilde, fins a les decapitacions que es graven i es difonen a youtube per Estat Islàmic. Xavier Bobés continua amb el seu exitós espectacle "Cosas que se olvidan fácilmente", on explora la presència de la memòria que dipositem en els objectes per a un màxim de cinc espectadors i que s’ha vist en llocs com el Teatre Nacional de Catalunya o al Mercat de les Flors en el marc del Festival Grec 2015, fotos dels anys 40, 50, 60 i 70, en l’espectacle s’incorporen sentits com el tacte, el gust i l’olfacte. "Els esqueiters", de Nao Albert i Marcel Borràs, porta diversos anys girant pels escenaris. Uns skaters que redefineixen l’entorn urbà i confien en la força del moviment, barrejant el pensament modern amb el clàssic.
Un altre dels moments memorables va ser dissabte quan es va poder veure la pel·lícula de Manuel Fernández Valdés sobre una de les creadores d’avantguarda més representatives del panorama contemporani, estem parlant d’Angélica Liddell, una creadora que pren el pols al dolor en cada peça que escriu, dirigeix o representa, estem parlant d’una de les artistes més radicals en el procés d’unió entre vida i art.
"Fang", de Quim Girón, ens va seduir al teatre Alegria amb aquest treball de múscul i d’essencialitat en el qual treballa el fang a partir del contacte amb la pell. Aquest any hi ha hagut molts més espectacles de sala que al carrer, apostant per una celebració d’un Festival de Noves Tendències de Terrassa que transpira solidesa.
