Més de 800 ferits de l’actuació policial a Catalunya, aquest 1 d’octubre, és una xifra absolutament intolerable i repugnant. Com ha dit tanta gent al llarg del dia d’avui, jo també dic a Rajoy i al Gobierno de España que els hauria de caure la cara de vergonya. Hem vist i patit avui escenes d’una violència esfereïdora en un país que vol ser europeu i democràtic. I aquesta repressió desmesurada i impresentable és responsabilitat de qui n’ha donat les ordres i de qui ha volgut, tossudament, portar les coses fins a aquests límits injustificables a l’Europa del segle XXI.
No espero que dimiteixin, totes i tots sabem que no tenen prou decència per fer-ho. Tampoc no ho han fet per la corrupció, per les retallades, per l’empobriment del país, pel ruïnós rescat bancari, per la destrucció sistemàtica de la Constitució i de l’autogovern de Catalunya… I no dimitiran encara que ho demanem milions de persones a Catalunya, arreu d’Espanya i a molts indrets de la Unió Europea i del món. Tenen la cara molt dura i estan disposats a tot per tal d’imposar-nos una Espanya neofranquista, cada dia amb més rics i més pobres, cada dia amb menys llibertat i democràcia.
Avui Catalunya ha expressat un missatge polític de gran magnitud, que ningú no pot menystenir. Per a mi, té un gran valor i el respecto, encara que -com ja sabeu- no he estat d’acord amb l’estratègia que s’ha seguit, tot i que tampoc no he girat l’esquena en absolut a tota la gent que volia votar.
Penso, però, que el dia d’avui no es resumeix només amb un “sí” o un “no”. La veritat és que s’hi barregen moltes més coses, que tenen un factor comú: un desig àmpliament compartit de llibertat, de democràcia, de dignitat, de justícia. Podem estar més o menys d’acord amb la gestió del referèndum, podem discutir sobre lleis eternament o debatre sobre la seva validesa i representativitat. És absolutament legítim fer-ho. Però això no hauria d’impedir que subratllem tot allò que ens uneix per damunt de les diferències ni tampoc que reflexionem serenament sobre quina sortida es pot donar a tantes aspiracions legítimes i compartides.
Per tant, el primer que vull fer és expressar el meu reconeixement i respecte a tota la gent que, de bona fe, amb respecte i esperit democràtic, ha fet possible aquesta jornada, a Terrassa i arreu de Catalunya. Deixo de banda si tenim més o menys discrepàncies, ara no és el moment. Encara que la situació sigui molt confusa, hi ha hagut una immensa majoria de gent que, hagi votat o no, hagi participat o no en els preparatius, ha fet tot el possible per preservar la democràcia i la llibertat des del respecte als altres. Jo els ho agraeixo, sincerament. I dono també les gràcies als terrassencs i les terrassenques, als Mossos d’Esquadra i a la Policia Municipal, que han garantit la seguretat al llarg del dia d’avui a la ciutat, així com a totes i tots els professionals que han estat al seu lloc, al servei de la ciutadania: entre totes i tots hem fet possible un dia pacífic i de serenitat a Terrassa.
Dit això, estic convençut que el primer que necessitem és fer fora Rajoy i el seu govern. I fer-ho ja, des de demà mateix. Hem de forjar una aliança de forces, partits i moviments que plantegi una moció de censura immediatament i que obri una nova etapa. En aquest sentit, tinc l’esperança que el meu partit, el PSC, així com el PSOE, acabi afrontant amb decisió, valentia i generositat aquest moment històric i siguin els motors del primer gran canvi democràtic que necessitem: una nova majoria parlamentària i un nou govern a Espanya. Sense amenaces, sense por, sense garrotades, sense trampes legals, sense cap mena de violència. Aquest és l’únic camí que pot portar a votar en un referèndum legal i acordat i a complir amb la voluntat majoritària que surti de les urnes.
Article publicat per l’alcalde de Terrassa aquest diumenge al seu compte de Facebook