Només manquen dos dies per a la data de l’1-O. What will happen/Què passarà? Amb tots els respectes, em sembla que no ho sap ni Déu. Avui, justament, és la diada dels arcàngels sant Miquel, Gabriel i Rafael. Primer de tot -des d’ací- aprofito l’avinentesa… I envio la meva més cordial felicitació a tots ells. Tant de bo que gaudeixin d’una diada ben reeixida i feliç i que els pugui felicitar per molts anys!
A la recerca de temes per a aquesta columna, potser el més senzill i fàcil -per la meva banda- hauria estat parlar d’aquest trio. En el benentès que el mot "arcàngel" significa "cap o principal dels àngels". En tot cas, la imminència d’un fet suposadament cabdal de la nostra història mai no m’ho hauria perdonat. Menys encara, quan ací també tenim una mena de triumvirat que vol remenar les cireres al seu gust: en Puigdemont, en Junqueras i na Forcadell. És clar que, a l’altra extrem de la balança, el contrapunt l’intenta posar -amb més pena que glòria- un desorientat, poc analític i mal aconsellat Rajoy.
On vull arribar, amb tota aquesta amanida? Ni més ni menys que a assaonar un plat mínimament gustós i no indigest. És així que, un cop més, tibaré d’una expressió ben nostra, que em va com a anell al dit. Els dic -a tots ells- que "ara li fan el mànec". Una frase irònica i sorneguera que denota dubte i desconfiança respecte a realitzar la fita de què algú parla. Més clar, l’aigua! Ens volen fer creure que ja han acabat la carrera, tenint encara dues assignatures suspeses. Les cito, sense cap malentès i amb total claredat: allò del "valor se le supone" (que ens escrivien -a la cartilla militar- quan acabàvem el penós i absurd servei militar o "mili") i, alhora, la més mínima coherència per ésser polítics. Per tal de no afegir més llenya al foc, acabo tot proposant una frase de l’escultor basc Eduardo Chillida, mort fa 15 anys: "El que sé fer és segur que ja ho he fet. Per això, he de fer sempre allò que no sé fer"… Dit d’altra manera, suggereixo -als d’ací i als d’allà- que s’ho facin mirar. Els catalans no volem fer de conillet d’Índies. Per aquest motiu i el que deixo entreveure en el que he escrit, he triat el títol de marres.
