Avui algú pensarà que gairebé faig de mossèn. Recordo una fase de l’evangeli cristià que trobo genialment adient, en moltes circumstàncies de la vida. En concret, aquella que diu: "No jutgeu i no sereu jutjats". Tots, però -jo el primer-, acostumem a caure en l’error de catalogar la gent d’acord amb la primera impressió generada el mateix dia que la coneixem. L’encasellem en una mena de gàbia encotillada d’on pràcticament és impossible sortir-se’n. Quanta crueltat per part nostra!
Per contrarestar aquesta injustícia, plantejaré un exemple extret d’una novel·la. És molt eloqüent, en aquest sentit. Resulta que un noi de 24 anys mirava per la finestra del tren. De sobte, cridà: "Papa, mira! Els arbres es queden enrere!". El pare somrigué mentre una parella jove, asseguda prop del noi, l’observava amb llàstima, a causa de la seva conducta infantil. Després, el xicot exclamà: "Papa, mira! Els núvols corren amb nosaltres!". La parella començà a incomodar-se. Mentrestant, el noi cridà de bell nou: "Papa mira! La gent, als camps, es veu petita". Llavors, la parella ja no pogué resistir i li digueren a l’home: "Per què no porta el seu fill a un bon metge?". L’home respongué: "Ja ho he fet. Ara, justament, venim de l’hospital. El meu fill és cec de naixement. Avui ha recuperat la vista".
Poques coses caldria afegir. Ben bé no res. Tothom té una història. No els hem de jutjar abans de conèixer-los realment! Sovint la realitat ens pot sorprendre. Afegiria més: colpir amb contundència. A l’extrem d’emmudir-nos. Posat a triar un referent i líder en aquesta temàtica, em permeto escollir el sant pare Francesc. La seva resposta a un periodista -dalt d’un avió que el duia des de Rio fins a Roma- té fondària: "Si una persona gai cerca Déu, qui sóc jo per jutjar-la?"…
…És clar que, quatre anys després, l’arquebisbe de Valladolid (Ricardo Blázquez) acaba d’anul·lar -com a docent- una professora. Per què? Pel sol fet d’estar separada i haver recorregut a la fecundació in vitro. Ella, que es troba a l’atur després d’impartir setze anys de docència, recorrerà l’acomiadament als tribunals. Té motius i arguments on recolzar-se. Sense anar més lluny la dita de perdonar. Fins a setanta vegades set. Justament parlava d’aquesta sentència l’evangeli de fa menys d’un mes. "Hasta aquí puedo leer."
