Quan des de Moviment d’Esquerres analitzàvem el darrer debat en el Parlament de Catalunya en trèiem fàcilment la conclusió que el socialisme d’en Joan Raventós i d’en Josep Pallach no queda en absolut representat pels actuals dirigents del PSC.
Aquell socialisme que unia la causa nacional i la causa social en una sola causa que era la de la llibertat i de la justícia queda lluny dels actuals posicionaments d’aquests dirigents.
Encara recordo Miquel Iceta a Terrassa explicant, ja fa uns anys, que si Catalunya no era independent era perquè no volia. A cada elecció (encara que no fos un referèndum) s’autodeterminava i, si ho volia ser, n’hi havia prou amb una majoria que ho votés.
Doncs, sí. Això és democràcia. Quan hi ha diferents posicions sobre un tema i la gent no es pot posar d’acord, el conflicte es resol civilitzadament votant. Això és el que fem sempre quan hi ha eleccions sobre propostes polítiques oposades.
A qui fan por les urnes? A aquells que imposen una llei i que saben que la majoria no la vol. Les lleis, les fa la voluntat popular, allò que escull la majoria de la gent. Les lleis no són per imposar-se en contra de la voluntat popular. Tan senzill.
I també és clar que l’ideal emancipador de les persones no es pot deslligar del dels pobles. Les persones formem part de pobles!
Per això en el pacte d’abril per a la unitat socialista a Catalunya signat fa quaranta anys es va acordar que aquesta unitat de les organitzacions socialistes a Catalunya es recolzava en una sèrie de principis coincidents. El cinquè d’aquests principis deia textualment: "El reconeixement del dret d’autodeterminació a les nacionalitats i pobles de l’Estat espanyol". En aquell moment aquest protocol d’unitat va ser també ratificat pel consell federal del PSOE per unanimitat. Com no podia ser d’una altra manera, tant la UGT de Catalunya com les CCOO de Catalunya en el seu manifest conjunt per a aquest passat 11 de Setembre es declaraven "ferms defensors de les institucions catalanes", rebutjaven "les imputacions a càrrecs electes per actuacions fetes en l’exercici de les seves funcions" i volen "que la celebració del referèndum sigui un exercici de democràcia, que s’ha de poder celebrar en condicions de plena normalitat".
Aquesta normalitat s’expressa apel·lant a la participació de la gent quan es tracta de prendre una decisió col·lectiva. No es pot entendre com els dirigents d’una organització que es reclama del socialisme puguin en la seva festa anual fer bandera de la no participació en el referèndum d’autodeterminació.
Encara que no s’estigui d’acord amb la independència de Catalunya, cal triar estar al costat de la democràcia i de la gent i no de la repressió a tots nivells que està exercint el govern del PP. No es pot anar a remolc de qui de cap de les maneres vol que els ciutadans s’expressin, apel·lant a una suposada manca de garanties del procés de qui el vol fer possible.
Amb els darrers esdeveniments a Catalunya d’aquest 20 de setembre, on s’ha intervingut de sotamà el nostre govern i s’han detingut alts càrrecs del mateix amb procediments arbitraris, cal saber de quin cantó estàs. No s’hi valen mitges tintes. El que cal és posar-se al servei dels interessos de la ciutadania que tant a Terrassa com a la resta de Catalunya majoritàriament vol votar. I també al servei i defensa de les institucions catalanes. No em puc imaginar ningú que es reclami del socialisme, tampoc el nostre alcalde, doblegant-se a altres interessos. Apel·lo als ideals de tants antics companys. I espero que l’1 d’octubre ens puguem retrobar a les cues que de ben segur es faran als col·legis electorals per poder votar en el referèndum d’autodeterminació. També realitzant tasques com a voluntaris o interventors. Ens caldrà l’ajut de tots. Nosaltres hi serem fent honor a aquests ideals.
* L’autor és coordinador a Terrassa de Moviment d’Esquerres
