S’han acabat les vacances, si més no, el tou més important i aquelles que afecten la majoria de famílies. És ben cert que en el mes de setembre encara podem trobar uns quants privilegiats que gaudeixen de bones temperatures i menys aglomeracions però no és menys cert que un 75% dels treballadors identifiquen el mesos de juny, juliol i agost com el moment de prendre’s un merescut descans.
Ara ja els nens i les nenes són a l’escola, els pares i mares s’han incorporat al seu lloc de treball i comença allò que molts de nosaltres hem mal anomenat la rutina, donant aquest sentit negatiu a l’expressió. Una rutina es defineix com "el costum pres de fer una cosa d’una certa manera" i és veritat que molts dels dies que vivim tenen un paral·lelisme en la forma i en el contingut (llevar-se a la mateixa hora, higiene, transport, tasca, dinar, tasca, transport, potser quelcom d’esbarjo, recollida a casa, sopar i dormir) que fan que tinguem la sensació que allò que fem no deixa de ser rutinari, però aquesta similitud de les coses que fem al cap del dia ens l’hem de plantejar com un repte diari a la nostra capacitat de lluitar contra la desídia, l’avorriment i la mecanització. Les persones humanes tenim la possibilitat de trobar mil i una manera d’encarar cadascun dels nostres dies, podem canviar recorreguts, variar l’esmorzar, la roba que ens posem, el pentinat i fins i tot el clauer del cotxe, però el més important és poder variar/modificar aquelles coses que fan que el nostre dia pugui ser dur, complex i insofrible. Hem de ser capaços d’aixecar-nos del llit amb un somriure, amb actitud de conquesta, de nou dia, de nova oportunitat de ser feliços.
Els pares i mares treballem, els nens i nenes van a l’escola, tots funcionem i tots ho fem de manera organitzada. No cal atabalar-nos, ens en sortim prou bé. De vegades ens toca córrer, de vegades ens sembla que no arribem, comprem al súper de manera meteòrica i ho fem pensant que haig de recollir el petit a taekwondo i la gran a música. Ja som a casa. Uns arriben a les 7 de la tarda; altres, a les 8, i alguns, més tard, quina sort que tenim de trobar-nos una estona tots plegats al final del dia.
No sóc cap il·lús, jo també corro i faig mans i mànigues per encaixar-ho tot però és bo saber que les coses no són com són sinó que són com les vivim. Podem ser persones amb unes agendes molt carregades i prendre’ns aquesta situació com un mal viure, com una desgràcia. En canvi podem ser individus que ens mirem el nostre calendari diari com una finestra oberta a la vida, com una oportunitat de demostrar que som grans, capaços i vitalistes. Podem gaudir de totes i cadascuna de les coses que hem de fer i no cal que les fem cada dia de la mateixa manera. Un dia podem saludar els nostres fills topant les dues mans a les 8 del matí, un altre dia podem reclamar un petó de bon dia i un altre dia els podem dir que jugarem a no saludar-nos. Quina passada.
Ara imagineu-vos per un moment que al matí us llevéssiu i no tinguéssiu res a fer; sí ja sé que molts ho signaríeu ara mateix, però això és l’efecte miratge. A tots, ens agradaria tenir una agenda buida i amb tot el dia per endavant, però no s’ajusta a la realitat, al final cauríem en la paralització, no explotaríem les nostres possibilitats de moviment, per moltes hores de pàdel que juguéssim, i les nostres neurones ens demanarien la necessitat de fer, crear, disposar i organitzar.
No us lamenteu de la vida que porteu, viviu-la i gaudiu-la com la que us ha tocat viure. Sigueu enginyosos en la seva planificació i feu coses noves, diferents, realment creatives.
Compreu al súper amb rapidesa, si cal, però alegres. Hi ha gent que estirada al llit d’un hospital no ho pot fer. Feu possible que la multidiversitat de la vostra família sigui font de riquesa per a les vostres vides.
Un dia carregat ha de servir per tenir més temes a explicar en el sopar de final de jornada. El nen explica el càstig que el mestre li ha posat per haver-li donat una empenta al seu millor amic, la nena comenta que un nen de la classe la mira de manera dolça, el pare mentre serveix l’amanida i la mare surt de la dutxa en pijama aplaudint l’acció del pare. No cal entrar bufant a casa i fent renecs de com ha anat el dia, no cal que ens trenquem la closca a criticar les coses que no han funcionat. Els horaris de la feina són els que són, els de l’escola també, el dia té 24 hores i nosaltres, moltes possibilitats de fruir-la.
Afrontem les coses amb optimisme, creativitat i una mica de sentit de l’humor i segur que l’organització familiar, les "rutines" diàries, els col·lapses i mals rotllos seran motors per poder ser millors, més útils, hàbils i poderosos. Més feliços.
Si no us n’he acabat de convèncer faré encara un últim intent.
La frase "una mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat" no és una frase banal sense importància. Respon a com funciona el nostre cervell. Les autopistes elèctriques de les nostres neurones són modificables i la manera de pensar i sentir d’una determinada manera es pot assolir repetint moltes vegades una mateixa idea. Cal educar el nostre pensament.
Així repetiu amb mi (mil vegades si cal):
Que jo tingui una feina de tot el dia i els meus fills vagin a escola és fantàstic. Corro tot el dia i haig d’esforçar-me per assolir els meus reptes diaris, d’aquesta manera em sento viu i capaç. Sóc feliç i en dono gràcies.
* L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
