El primer dia d’escola és únic i indescriptible. D’això escrivíem algunes coses respecte al neguit d’uns i d’altres a l’hora de tornar a l’escola. Les reflexions i records no s’aturen en les sensacions dels primers moments ni dels primers dies i és obvi que hom faci recordança de com es desenvolupava un curs escolar, sempre igual i sempre diferent als anteriors. A casa, cada any, fotografiàvem les nenes, abans de començar el primer dia de col·legi. Al final disposes de tot un àlbum format per tots els primers dies d’aquella meravellosa aventura. Els uniformes, les sabates i la motxilla resultaven del tot impecables. Llàstima que l’avi Martí ho va gaudir ben poc. El recorregut escolar de cada infant i de cada família acaba sent una inversió a llarg termini que ofereix els seus fruits i resultats amb la vida laboral/professional de cadascú i en les seves actituds personals i maduratives. He tingut centenars d’alumnes i, amb molt comptades excepcions, tots acaben obrint-se pas i oferint/aplicant estratègies per enfrontar-se amb la vida, sempre complicada i farcida de sorpreses. Reconec que d’alguns/es palesàvem molt poca confiança sobre el seu esdevenir. Ens vàrem equivocar d’allò més.
Darrerament localitzo exalumnes arreu: xarxes socials, premsa, ràdio, televisió… I penso en la petita aportació que potser vaig fer en el seu dia, juntament amb d’altres companys, perquè avui ens sentim prou cofois de la seva professió, de la seva dignitat i del seu treball. Potser sí que van servir d’alguna cosa aquelles maratonianes/successives tutories o de fer-los veure la importància de la història, la llengua, la literatura o la filosofia. És fantàstic quan algun exalumne comença dient que sempre recorda aquella classe o aquell tema. Com sempre ens arriben informacions d’alguns i també ignorem el destí d’altres que potser viuen ben lluny del nostre territori. No puc dir, ans al contrari, que els tinc tots controlats i localitzats. Sí que em sento feliç i orgullós quan de forma més o menys espontània, àdhuc sorprenent, descobreixo el compromís i la trajectòria d’alguns. Amb els pas dels anys es perdona tot i acabes consensuant un títol més aviat cinèfil: “Tots eren bones persones”. No en tinc cap dubte i el fet puntual i desagradable ara ja és un record llunyà i una simple/remota anècdota. Qui sap si hem entrat en l’època de les emocions més senzilles, continuades i directes. Potser són les que valen i es corresponen per la feina feta durant molts i molts cursos escolars. D’en Tian Riba no cal que us digui massa cosa ja que tots el coneixeu; la Laura no és en Cuní però es defensa prou bé i arribarà ben lluny. En Xavi Cazorla, també el veig corrent i animat pel plató de TV3; en Jordi és el secretari eficient i respectuós de la Carme Forcadell, i l’Eduard Daunis ens oferia una interessant entrevista en les pàgines de La Vanguardia del proppassat diumenge. És una molt petita mostra d’un llistat interminable. Per descomptat, representen tota la resta. Òbviament cada escola disposa del seu fitxer d’alumni. És l’ADN d’un centre educatiu. En realitat és el tresor més preuat.
