U dels problemes que viu la societat actual és l’estrès. Vivim sotmesos a una estructura social que obliga a portar un ritme aliè a les nostres necessitats reals.
Si ho preguntes a qualsevol persona et dirà que per viure cal treballar i, en certa manera, té raó, però, per altra banda, no et dirà que per viure cal tenir salut, estimar, tenir il·lusió, ganes d’existir, autoestima i un coneixement especial de tu mateix, que és amb qui passes més hores cada dia. El cos ens parla i ens en dóna pistes.
Aquest ritme accelerat que portem, ple d’obligacions, ens porta a tenir por de perdre allò que ja hem assolit. I les preocupacions inunden la ment i esgoten el cos. Aquest necessita els sentits i una lògica i uns impulsos produïts per una química que existeix i que és fruit d’uns òrgans que metabolitzen allò que ingereixes.
Allò que he experimentat dia a dia treballant i que he après és que les persones som allò que fem, mengem, experimentem i pensem. Una de les reaccions del nostre cos és la capacitat de superació i la força de voluntat. Per exemple, tots sabem que si no es fa esport el cos es rovella i s’engreixa, sobretot si es menja allò que no convé. I, si no dorm les hores pertinents, la ment no està clara ni es poden prendre decisions encertades.
També sabem que els excessos són font de malalties, i també hi intervé la falta d’informació, per exemple, en molts problemes corporals, com la higiene postural o els productes correctes que han de ser ingerits en els horaris correctes. Sabíeu que si un menja farines -"pa i derivats"-, formatges, llet, ous, etcètera, després de les sis de la tarda, el cos els metabolitza en greixos o en sucre i no pot eliminar adequadament aquests productes?
A mi, em fascina el cos humà! Fa anys que treballo i tracto el cos i cada vegada em sorprèn més i més. És un etern aprenentatge. Sabíeu que fer esport és tan sa com dolent? El cos segrega adrenalina i endorfines, que són unes drogues naturals pròpies del cos humà, més potents que qualsevol altra droga. Unes et donen energia, ganes de fer coses, alegria… I les endorfines mitiguen el dolor i la fatiga davant del cansament; a més són gratis. Però l’ésser humà no entén de punts intermedis, i tant l’adrenalina com les endorfines, si se segreguen en excés, condueixen a un increment desmesurat de l’activitat. Per exemple, si desitges fer més i més esport això pot generar gairebé una addicció.
Jo em dedico a la medicina natural, holística, que engloba cos, ment i esperit. Per a mi això va junt, ja que el cos sol no seria res. És el conjunt del meravellós miracle del naixement. El cos també són milions de cèl·lules que són sens dubte les receptores més grans que reaccionen segons la informació rebuda.
Hi ha diversos elements que influeixen en la salut del cos: llevar-te més de matí i esmorzar assegut, menjar civada amb plàtan o amb iogurt, una infusió o suc de taronja… Aquesta seria una manera de començar bé el dia; després anar cap a la feina amb expectatives positives que el dia sortirà bé, que el podrem viure a fons… I el cos se’n beneficia.
Segons com encaixem les coses viurem i generarem un benestar corporal o no, generarem malalties segons la informació genètica que portem o segons vivim. El nostre cos reaccionarà bé i tindrà un envelliment millor. El que crec que és bo i considero molt important és escoltar el cos, respectar els temps, expressar allò que hom necessita transmetre i ser fidel a un mateix. D’aquesta manera el cos, la ment i l’esperit avançaran igualment i faran la vida més agradable.
