Em dirigeixo al president de França: fot el camp! Quines penques! El personatge a qui avui dedico la meva columna liderava el projecte En Marxe. Duia per bandera la regeneració i l’ètica. Ningú no ho diria. Resulta que ha demostrat comportar-se com un autèntic poca-solta. En cent dies al front de la república, ha malbaratat -de l’erari públic- "només" vint-i-sis mil euros en maquillatge. Per tal de millorar la pròpia imatge. Ja pot dir missa i predicar. Si més no, perquè demana austeritat al poble… I ell s’ho passa pel folre del clatell. Ara, tot seguit, pretén aplicar un seguit de dures retallades al sector laboral. Per tant, és molt normal que la gent li ho retregui. Haurà de suar tinta. Tanta que el més normal és que, tard o d’hora, hagi d’escampar la boira. Que surti en globus. Li metrallaran la seva pròpia carrera política. S’ho mereix, sens dubte. No és tampoc, però, l’únic cas…
…Al llarg de la vida, sovint et pots trobar líders de diferents àmbits (social, professional i religiós, entre d’altres) que et demanen esforços. Ells, mentrestant, caminen damunt de la incoherència i la mediocritat. Prediquen allò que no senten ni compleixen. En el cas concret del que comento avui, Emmanuel Macron té tot el dret a fer el que vulgui. En tot cas, no a qualsevol preu. Qui la fa la paga. Em permeto recordar-li el lema de l’Estat francès: "Liberté, egalité et fraternité". És prou fort remarcar-li-ho. Gairebé com aquell polític de casa nostra que argumentava la raó d’ésser de les llistes d’espera sanitàries, en la branca quirúrgica. Això sí, quan l’afectat fou ell mateix aconseguí intervenir-se al moment, perquè sí.
La font d’informació que ha destapat els fets cal situar-la en la revista Le Point. Ja cal que fili prim -cosa de què no dubto- perquè la caverna del poder farà per tal que li caigui de tot. Fins al punt de perjurar que la "culpa" és del pregoner. De tant en tant, qui manega tripijocs creu que la millor defensa és un bon atac. A hores d’ara, aquestes factures arriben en un mal moment. La seva popularitat ha decaigut notablement. Per tant, jo li demano que actuï amb honestedat i dimiteixi. És el que pertoca.
