Sí ja sé que durant el setembre hi ha un munt de coses que neguitegen i amoïnen. No cal dir que el d’enguany, acabi com acabi, serà únic i decisiu. En el meu cas em refereixo al neguit i preocupació dels alumnes a les portes d’un nou curs. El dia "D", en aquest cas, el dia 12, s’acosta cada vegada més i la mainada combina nervis i expectatives davant el nou curs. El món educatiu té molt de rutinari, és del tot inevitable, però també té molt de fantàstic pel que respecta a les il·lusions i anhels de milers de nois i noies a les portes d’un nou any acadèmic. Òbviament les coses han canviat en els darrers anys pel que fa al material escolar, els continguts i la pròpia organització del temps. Els horaris de sempre i els llibres de sempre han donat pas a una flexibilitat d’allò més gran i a una nova manera de treballar temes, matèries i objectius. L’escola pot ser un divertiment en el bon sentit de la paraula.
Sigui quina sigui la metodologia no podem desplaçar de l’escenari escolar els protagonistes que donen sentit i projecció a tota aquesta activitat. Alumnes i professors es retroben una vegada més per iniciar un trajecte de deu mesos amb tot el que significa de dificultats, conflictes, convivència i noves experiències. Qui ha viscut de prop tot aquest món sap dels nervis del primer dia a l’escola, del retrobament amb els companys o de la tristor per a aquell que ha canviat de centre escolar. Qui coneix aquesta fascinant realitat coneix també la situació/incertesa del nou alumne i de la seva inicial solitud en arribar al centre. "Éste es el nuevo" assenyalen els ganàpies de la classe i és el centre de tota mena d’observacions i preguntes. La forma de gestionar el seu ingrés tindrà molt a veure amb situacions d’assetjament i menyspreu que poden sorgir a la primera de canvi i que siguin més costoses d’extirpar. L’alumne/a esdevé una mena de periscopi que observa i es fixa en tots els detalls, moviments i situacions. D’aquesta manera el professor que s’incorpora també passa el corresponent examen per part dels estudiants. La forma d’aterrar a classe és decisiva per a la resta del curs i gairebé diria que per preservar o malmetre una bona part de la seva carrera professional. Els alumnes tenen molt bona memòria sobre el tracte que han tingut i/o patit. Hi ha alumnes difícils però també professors nefastos.
Els més menuts no es volen separar del pare o la mare. El drama és general com si es tractés d’una separació definitiva. El plor és del tot contagiós i només que algú arrenqui els altres el seguiran encara amb més força. El drama no està renyit amb la il·lusió que palesen des de setmanes abans amb el repàs diari del contingut d’una cartera que acostuma a ser nova com els llapis i llibretes. Molts pares hauran fet un esforç perquè no hi manqui res. Petits i grans es disposen a iniciar un nou recorregut per tota mena d’aprenentatges, activitats i projectes. Cada dia és una font inesgotable d’experiències. Segons com, és una aventura fascinant. La nova temporada és a punt de començar i desitjo que sigui d’allò més profitosa per a tothom.
