Tots volem saber: qui ho va fer? Ens apassiona allò que és enigmàtic. Ens espantem amb les seves escenes, ens agrada seguir el suspens, arribem a la catarsi quan al final es troba el criminal o es resol l’enigma. Les sèries de detectius omplen les hores de les cadenes públiques i privades de la televisió perquè són una forma de denúncia de la corrupció, la violència, les injustícies, mostren la porqueria de la societat, aixequen la catifa per veure quina misèria humana s’amaga en ella, amb personatges que no són superdetectius, superherois, sinó persones de carn i ossos, amb les seves grandeses i misèries.
Ens apassiona la indagació psicològica tant en la ment dels bons com en la dels dolents i el realisme proper a la crònica periodística. Hem llegit casos d’Agatha Christie de la mà del seu detectiu Poirot; Ripley, de Patricia Highsmith, dinamitava els nostres esquemes morals; ens hem endinsat en la ment i els misteris de Sherlock Holmes; ens vam passar hores veient la sèrie de detectius "Castle"; un reeixit escriptor de gènere policíac al costat de la detectiu Kate Beckett a resoldre crims o de la mà d’un mentalista, psicòleg i manipular Patrick Jane; res se’ns escapa en els relats clàssics d’Arthur Conan Doyle, Dashiell Hammett, Raymond Chandler o Dolores Redondo.
L’auge del gènere negre es veu fins al teatre, on el boom estiuenc ha estat "Sota la catifa" de Jordi Calafí i Alexis García, al teatre Gaudí. Una comèdia negra que modula el ritme i la tensió, la seva solidesa estructural, construcció precisa dels protagonistes i els quatre actors que la protagonitzen expliquen en bona part el seu èxit.
"Sota la catifa" transcorre a l’habitació d’un hotel on se celebra un congrés de detectius. Es dóna un premi al mestre de detectius Medina, el degà dels detectius de Catalunya, però no apareix. Hores després tres dels detectius que eren al congrés van a la seva habitació a veure què li ha passat, a Medina. Mentre els tres es dediquen a buidar el minibar repassen les seves vides i intenten resoldre el misteri. La gràcia de la comèdia no està en la resolució del misteri de la desaparició de l’antic professor sinó en la vida dels seus protagonistes, els quals, atrapats per les males condicions econòmiques i per la seva vida, no són capaços de distingir entre el bé i el mal.
El treball dels quatre actors -Jordi Cadellans, Ramon Godino, Òscar Jarque i Raül Tortosa- està ple d’intensitat que arriba a l’espectador que omple la sala. Els dos dramaturgs d’aquesta peça, Jordi Calafí i Alexis García, vénen del món dels guions i el cinema, per això no resulta estrany veure integrada en l’obra petites pel·lícules en blanc i negre i donar a cada escena el ritme adequat. Especial menció mereix la banda sonora, composta per Malacara & Wilson Band, que en algunes representacions toquen en directe, fins a finals d’aquest mes els espectadors poden desvetllar la vida d’aquests quatre detectius que barregen l’acció, el suspens i l’humor.
