Fa prop d’un mes, em vaig creuar -al bell mig del carrer- amb un amic meu. Em va afalagar quan em digué: "Tu, a qui sembla que fan cas, hauries de parlar de les bicicletes". Devia pensar-ho perquè tinc la sort de veure publicat ben bé tot allò que escric. En agrair el seu amable suggeriment, li vaig demanar un xic de temps. De passada, li vaig prometre que li faria cas. Just ahir, se’m va encendre la bombeta. Feia any i mig que un d’aquests vehicles atropellà la malaurada Muriel Casals. Fou en ple centre de Barcelona. Quinze dies més tard, de resultes de les lesions derivades de l’accident, va morir. D’aleshores ençà, poc més s’ha parlat del tema. Gairebé ningú no se’n recorda. Amb l’afegitó que un fet semblant pot repetir-se en qualsevol moment/indret. Of course, amplio el ventall de la casuística a patinets, skateboards i altres estris que tothom té in mente.
Sovint em pregunto què ho fa que anem tan accelerats? Hi ha una frase genial -en aquest sentit- que encara veig enganxada al parabrisa darrer d’algun vehicle: "Per fer tard, no cal córrer". No diu res especial, però intrínsecament té una immensa fondària. Sens dubte, ens cal recuperar valors com pausa, respecte i serenor. A banda d’establir la norma de no fer a ningú el que no ens agradaria rebre nosaltres. Com una mena d’empatia corresponsable, vindria a dir jo.
Encara, de vegades, tot baixant per un carrer cèntric (Sant Pere o Font Vella, per citar un parell d’exemples prou plàstics), m’esglaio. En sentir grinyolar el brogit que emana d’algun eixelebrat que es llança a tomba oberta (amb alguna d’aquestes màquines), enyoro disposar d’algun retrovisor. Si més no, m’ajudaria a marcar estratègies de reacció. En qualsevol cas, em veig amb cor de fer un prec al nostre Consistori… Caldria, però, una certa urgència: es fa del tot necessari revisar protocols i codis de conducta. Tot plegat de cara a fixar normes concretes de compliment obligatori. Això sí, fent que els ciclistes entenguin i facin cas dels senyals (que bé hi són). Alhora, que es concreti clarament si és o no obligatòria l’assegurança d’aquesta mena de vehicles.
Fa uns anys, amb la "peatonalització" del centre, els vianants vàrem passar a ésser els reis.
Ara, doncs, no podem pas deixar-nos prendre aquest privilegi. A cap preu! No demano pas la lluna en un cove.
