Justament avui, diu adéu a la feina una mestra de bandera. Parlo de na Montserrat Vinyals i Comerma. S´hi ha dedicat -en cos i ànima- els darrers trenta-set anys de la seva vida. Ho sent, ho viu i s´ho estima. Sempre ha estat conscient i responsable, en creure que la seva tasca incidia fortament en el futur dels alumnes. El que més ha procurat ha estat que tots ells arribessin a copsar el molt que se´ls estima. Sempre ha estat així i cal reconèixer-li-ho. No és amant de cap escarafall. Sé positivament que voldria fer-ho de forma silent i discreta. Em sento, però, en l´obligació de ressaltar la vàlua immensa de la seva obra. Per tant, es més que mereix aquesta petita columna. Penso que aquesta professió és -molt probablement- la més important de totes. Per moltes i variades raons. Ha d´anar amarada d´un pensament creatiu. Amb l´ànim constant d´ajudar a bastir un món millor. Des d´un compromís esperançat orientat a transformar l´entorn social present i futur, malgrat els canvis constants que comporta. En aquest sentit, dono fe que ella ha educat en valors, arrelant i donant suport a un fort esperit crític en la ment dels educands. Farcida i embolcallada d´una plena empatia. Amb l´objectiu i la idea de no palesar -en cap moment- una mínima diferència en el tracte de tots i cadascun d´ells. Confessa el seu enamorament amb l´estil pedagògic de sant Joan Bosco, fundador de l´obra salesiana. Algun altre cop -des d´aquestes mateixes pàgines- he proclamat les lloances de l´anomenat sistema preventiu. En aquest sentit, no li ha estat gaire difícil viure intensament el rerefons i esquemes d´aquest orde religiós. És present -a la nostra ciutat- de fa seixanta anys (1957). Deu anys més tard, arribaren les Filles de Maria Auxiliadora (la branca femenina del mateix institut). Tot i trobar-se ubicats a l´oest de la vila (a la Maurina), salesians i salesianes han deixat -i segueixen al peu del canó- l´empremta del seu bon quefer.
A tots ells -i molt especialment a la Montse- el nostre sentit agraïment i la més cordial felicitació. A més, amb el desig d´una ben guanyada jubilació. “Cum iubilo”! Esdevé un fantàstic referent. Seriosa, sensible, amb gran sentit de l´humor i una bona dosi d´exigència. De passada, encoratjo tots els seus col·legues de professió a renovar l´amor per aquesta vocació apassionant.
