S’ha de ser valent. Després de llegir alguns trets generals del projecte d’implantació de les ZUAP (zones urbanes d’atmosfera protegida) al centre de Terrassa que ampliarà les illes de vianants i crearà zones de trànsit pacificat o restringit, s’ha de reconèixer que el regidor de Mobilitat, Marc Armengol, i la directora de Mobilitat, Susi López, i, no cal dir-ho, l’equip de govern que els dóna suport són molt agosarats.
Valgui dir que no discuteixo els principis que orienten el projecte. La reducció de la contaminació és necessària. I la pacificació de la mobilitat al centre de Terrassa, on conflueixen -per no dir que, sovint, hi col·lideixen- vehicles de motor, bicicletes, patinets, skates i vianants enganxats al mòbil, és cada vegada més urgent si no volem prendre mal. A més, l’aplicació de criteris successius i no sempre coherents en l’ordenació de la circulació, els canvis de costums i el nombre potser petit d’incivisme però suficient com per fer-se notar feien necessària algun tipus d’intervenció. I la que proposen els responsables de mobilitat respon a tot això.
No m’atreveixo a discutir els detalls de la proposta. Primer, perquè no en sóc expert, i després perquè possiblement em falta informació per fer segons quines valoracions. Ara bé: la intervenció és prou radical com per imaginar, amb facilitat, no tan sols la manifestació de les resistències habituals quan se’ns obliga a canviar de rutines quotidianes, sinó també els problemes objectius que generarà un canvi d’ús d’un espai que havia estat pensat per a unes altres regles de joc. D’una banda, hi ha el cas dels aparcaments situats a zones d’accés restringit i que suposaran l’existència d’una contradicció en els termes. O es buidaran de vehicles, o seguiran cridant-ne. De l’altra, hi ha, també, tots els serveis públics on se sol accedir -no sempre per caprici- en vehicle: escoles, centres comercials, centres sanitaris… Si es pogués dibuixar de cap i de nou tota la ciutat, segur que tot s’hauria fet d’una altra manera. Ni es permetria la construcció de l’aparcament de la Plaça Vella o el Raval -bé prou que ja van generar oposició en el seu moment-, o a ningú se li hauria acudit fer un gran edifici hospitalari en una zona de vianants. Tampoc no serà fàcil l’accés als centres escolars del centre de la ciutat, que en són una bona colla.
No sé quin pressupost té tota la intervenció, i aquest és un altre aspecte interessant del projecte. D’entrada, segur que caldrà desfer intervencions artificioses fetes no fa tants anys, eliminant senyalització, modificant les capricioses voreres que feien avançar en ziga-zaga per Arquimedes o Galileu i d’altres idees que hauran durat de Nadal a Sant Esteve. En aquest sentit, trobo que seria recomanable un tipus d’intervenció modesta, flexible, amb pocs elements fixos i que, en cas d’haver de modificar algun criteri, fos fàcil de revertir. Si més no, en una primera etapa i fins que no s’hagi comprovat la bondat de les noves propostes.
Finalment, he de dir que confio més en la proposta dels experts que no pas si fos resultat d’un procés participatiu. (Espero que s’entén la ironia, oi?) Com que darrerament tot passa per aquestes consultes en què participa poca gent, i encara portadora d’interessos de part si no partidistes, trobo molt positiu que els qui en són responsables públics assumeixin el cost i el risc polític de les seves decisions, coherents amb els programes pels quals se’ls va votar majoritàriament.
