Ens arriba la història d’en George Klein i em recorda allò que s’explica que si tots els que deien haver estat al balcó del Palau de la Generalitat, quan en Macià va proclamar la República Catalana l’any 1931, no hi ha dubte que aquell cobejat mirador s’hagués enfonsat sense remei. Massa gent per a tan poc espai. Molta imaginació per reescriure, per part d’alguns, una biografia personal que s’entén mancada/necessitada d’algun fet històric. No tothom va estar en aquell lloc i en aquell moment memorable; la veritat és que només una minoria escollida va tenir la gran sort de ser-ne testimoni directe i proper. Hi ha un degoteig en el terreny del frau i la impostura que sorprèn i descol·loca tots els qui defensem la veritat i un discurs honest i senzill de la nostra existència. Alguns han estat arreu i coneixen tot el personal. No hi ha nom que se’ls resisteixi. Tristament molts altres han estat i han patit algunes terribles pàgines de la història i ho certifiquen amb el silenci.
El nostre recordat Enric Marco – quina memorable xerrada a l’Ateneu Terrassenc i quina precisió en la descripció de l’horror- tampoc va ser al camp de concentració de Flossenbürg. Benito Bermejo, gran historiador i expert en la temàtica de la deportació, en va fer la descoberta molt poc abans que l’Enric rebés un homenatge i reconeixement del president Zapatero. Sovint les coses es destapen en el darrer round. Va anar a Alemanya com a obrer voluntari però res a veure amb les històries que explicava als instituts, centres cívics i tota mena d’entitats. Així, doncs, tampoc hi va ser com tampoc se’n sap res de la presència/activitat d’alguns personatges en suposades tasques directives en alguns indrets professionals. La sorpresa pot ser de categoria. Ni està ni se l’espera com deien a la Sarsuela la nit del 23 de febrer. Alguns gols es colen per tot l’escaire i endevina qui t’ha pegat. Hi ha moments on sembla que la impostura sigui un esport força arrelat. I ara és el torn d’un veterà de la Segona Guerra Mundial – George Klein – que durant molts anys es presentava com a supervivent del desembarcament de Normandia/Pointe du Hoc. Ell no es cansava de recordar aquell memorable 6 de juny de 1944 i l’acarnissada lluita contra els alemanys. Presumia d’haver arribat, en la memorable data, a les platges franceses com tants altres soldats nord-americans. Va estar a Europa però per aquelles dates es trobava a Irlanda malgrat que mesos després fou ferit en combat. "L’américain qui a menti" és el títol de la premsa gal·la sobre aquest frau. Havia rebut homenatges de gran consideració fins que la recerca d’uns historiadors va descobrir que tampoc hi era. Sempre ens quedarà la història, la de trinxera i pedra picada. L’autèntica. Quan repasso alguns materials/informacions sobre aquest frau sembla ser que en Klein no ha estat el primer a simular el desembarcament. La mentida és un molt mal negoci que acaba, més tard o més d’hora, passant factura.
