És evident que som a l’edat de la informació. De la mà de les noves tecnologies (per damunt de totes, internet i el munt de blogs existents), els seus efectes corren a tota velocitat. Entre ells, tot tipus d’idees i creences -no sempre contrastades- per allò de la fe cega envers qualsevol font d’informació. D’altra manera, el coneixement és poder, però també perill…, quan no es gestiona de manera adient. Dins de tot aquest garbuix, avui parlaré del que he anunciat al títol de la meva columna.
El mot "chemtrail" prové de l’anglès. Més concretament, de la contracció de "chemical" (químic) amb "trail" (rastre). Per tant, podríem deduir que significa rastre químic. Així, en aquest sentit, en molts fòrums es comenta que els estels de condensació dels avions proven la dispersió de productes químics a l’atmosfera. Evidentment, intervenint-hi la mà de l’home. Potser no pas sempre amb finalitat positiva. El reguerol de gasos de combustió dels avions i l’aigua de condensació dels reactors ultramoderns poden observar-se a simple vista. Arribats en aquest punt, és normal que tothom tingui dret a malpensar. Qui ens pot assegurar que -entre mig i mig- no s’hi afegeix cap altra substància tòxica?.. Se’ns parla, a tort i a dret, d’ecologia, respecte al medi ambient i canvi climàtic. Algun membre del Ministeri de Transports bé podria aclarir-nos dubtes. No crec pas que demani massa. Més encara quan la UE ha demanat explicacions a Madrid sobre la presumpta utilització de iodur d’argent per impedir tempestes amb pedrís. O, alhora, RTL Channel (la principal cadena privada de televisió, a Alemanya) acusa l’exèrcit del país de manipular el clima artificialment. Un cop tret el tema, agraeixo a una bona amiga que m’hagi suggerit parlar d’aquest affaire. No sempre és fluent la inspiració per decidir el contingut del que escric. A mi, que sempre m’he considerar de lletres (que no pas de ciències), m’encantarà que algun entès m’ampliï la qüestió. Diuen que voler és poder. Saber també ho és. Exigeixo, tanmateix, que la informació sigui sempre clara i transparent. Sense haver d’esperar -quan un posa el dit a la nafra- que t’acusin de cercar merder. Tal que si fossis "el follonero de la Sexta". M’explico?
