Podria haver dit allò del sant tornem-hi ! Al cap i a la fi, ve a ésser el mateix. Per a la gran majoria de mortals, s’ha acabat el període de vacances. El ramat s’ha recollit a la pleta. El diari local recupera -avui- la seva cadència habitual (de dimarts a dissabte). Cal saber, però, si tothom ho ha pogut gaudir plenament. Dit d’altra manera, carregant piles, descansant, llegint, desconnectant, meditant… "And so on" (que dirien els del Brexit). Dic això perquè conec gent que s’ha fotut una mà de quilòmetres esparverant, perquè sí. Com si, ben a prop, no hi hagués indrets adients per a això. El que ja em rebenta és haver de sentir dir-los que estan cansats.
Uns altres es tiben els cabells, després de malbaratar massa diners. Abans, l’escala de valors no venia tan prioritzada pel pes del sarró. És clar, tanmateix, que, amb tota la trepa de galifardeus -ací i allà- que han manegat tripijocs, així ens va. Arribats en aquest punt, una cosa que m’indigna és la capacitat i habilitat d’aquests impresentables per regirar els fets. La culpa, la imputen al periodista que ha esbrinat i posat en solfa la seva malifeta. A més, de tant en tant s’ho fan per subornar el poder judicial. Millor passar full, per avui, per tal de no augmentar la pressió de la meva adrenalina.
La mainada prepara la bossa per escalfar neurones. Els manquen dues setmanes. Encara sort que, els més menuts ja poden anar a la guarderia… Això sí, sort en tenen sovint, dels avis, que els fan de cangurs! Una feina agraïda i no sempre prou reconeguda. Paral·lelament, any rere any, no tenim un sol polític que es replantegi el tema infernal d’una pausa educativa tan exageradament llarga. La reflexió dóna tema per a una altra columna. Mentrestant, els carrers recuperen el seu batec. Les cues de trànsit treuen de polleguera els més tranquils. Els guàrdies municipals fan la vista grossa… en entrar i sortir d’escola. Estic segur que seria molt més fàcil i econòmic forçar l’ús del servei públic. Encara pitjor el dia que plou, que tot esdevé caòtic, en aquest sentit.
Déu faci que la normalitat sigui present al clima, al trànsit, a la conducta dels qui manen i al cervell de cadascun de nosaltres. Somio en una mena de regne de Xauxa. Il·lús!