El món de l’esport i el món de l’empresa sovint ens presenten situacions en què el seu paral·lelisme és extraordinari i marcadament aprofitable. La gestió de l’entrenament i de la competició esportiva té molt a veure amb els procediments, mètodes i objectius que una empresa pot marcar-se a l’hora de plantejar-se quines són les estratègies en comunicació, gestió de recursos humans, competències i habilitats capdavanteres i visualització de fites que una empresa es pot plantejar en el seu pla estratègic.
Encarar una final de Grand Slam de tennis o una final de la Lliga de Campions de futbol acull tot un seguit de variables: actitud, motivació, capacitat d’esforç, estratègia, capacitat de sobreposar-se a la frustració, anàlisi del contrari (client) i una llarga seqüència d’habilitats i valors estrictament necessaris en la manera d’abordar un projecte professional, negociació o assoliment d’objectius.
És per això, per aquesta similitud, que l’esport ens proporciona una magnífica oportunitat per, bevent de les seves fonts, enfortir estructures empresarials de magna importància.
L’exemple d’esforç en la trajectòria esportiva d’en Rafa Nadal o la capacitat de motivar que té en Pep Guardiola serveixen moltes vegades per consolidar maneres de fer i executar en el sector empresarial. Recordar com el primer és capaç d’aixecar i lluitar per partits i boles perdudes fa que molts treballadors s’empeltin d’aquest esperit mossegador. Escoltar com el segon defensa, motiva i resol situacions de conflicte alliçona molts directius que tenen al seu càrrec grups de persones que cal estimular i esperonar en determinades ocasions.
L’esport com a punt d’observació de les empreses aporta la recerca d’una millora constant, el domini de les emocions, el treball ascètic de preparació llarga i contínua per assolir un objectiu no immediat, la paciència, el sacrifici, la constància, l’acceptació de la derrota com a camí de superació, la cooperació amb altres persones per assolir un objectiu comú, la renúncia al propi bé en benefici del grup, el respecte i valoració de les capacitats dels companys i dels adversaris o la solidaritat entre els companys, qualitats humanes indispensables per adquirir la maduresa necessària per viure una existència lliure, responsable i plena, en el cas de les persones o bé per assolir l’èxit professional individual i/o col·lectiu en el cas de l’exigència de l’empresa.
Cada vegada més les grans, petites i mitjanes empreses adapten alguns dels seus protocols, projectes o funcionament a la manera de treballar de l’àmbit esportiu. L’èxit assolit per alguns esportistes, entrenadors i equips ha fet que des de grans multinacionals fins a estructures de cinc treballadors vulguin implementar mecanismes, adaptats a cadascun dels entorns, que els acostin a la consecució dels resultats esperats.
Els valors sòlids, solidaris i de càrrega d’esforç i treball en equip que l’esport trasllada han anat quallant en el món empresarial emmirallant-se en unes actituds i aptituds basades en la capacitat que tenen les persones de fer créixer les plataformes comunes. Fins i tot el treballador per compte propi (autònom) busca fórmules de creixement de productivitat i estima personal acollint en el seu quefer quotidià la gestió de la frustració i la confiança en ell mateix, indispensables per poder ser un esportista d’èxit.
Agafem doncs aquesta vessant que l’esport aporta a la societat en general i al món empresarial en particular. Veiem l’esport com un "divertimento" en favor de la salut física, emocional i psicològica de les persones. Entenguem l’esport com una ensenyança diària de com podem ser més competents en tots els àmbits de la vida.
L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
