Tot sembla indicar que una actitud positiva davant el futur ajuda molt. És ací on podem plantejar el dubte del títol. A casa nostra, "patim" un govern central d’estil prepotent. Ja no ho dic solament per l’absència de diàleg en el tema sobiranista català. Ens bombardegen amb la tesi que el PIB va bé. Mentre que el poble percep un tuf allunyat de l’encís. Com s’aguanten amb la mala maror d’una corrupció estesa arreu? Tinc dret a mal pensar en tripijocs. Fins al punt de no creure’m resultats d’enquestes suposadament teledirigides.
El termòmetre amb què mesuren la satisfacció de la gent mai no pot ésser el creixement econòmic. Perquè la mitjana amaga nuclis de riquesa màxima contra guetos de misèria extrema. Una enquesta de l’institut Gallup (fa dos anys) centrava en un trenta-set per cent el percentatge de gent que prosperava. Quan, set anys abans, havia estat del seixanta.
La felicitat és un sentiment. Tal vegada, el més important de cara a la pròpia realització personal. Qui no l’assoleix no podrà pas dir que ha viscut en plenitud. En aquest sentit, no s’hi val a deixar-ho tot a l’expectativa de la bona sort. Un mateix ve obligat a lluitar constantment. La mediocritat no pot ésser la brúixola o l’eix que ens marqui pautes.
No confonguem felicitat amb alegria. Aquesta darrera pot ésser efímera. Malgrat que se’m pugui titllar d’il·lús, no és ètic equiparar "estar" amb "ésser". Un mal moment, el pot tenir tothom. Derivat de manca de salut o inestabilitat en el marc laboral. O bé de la pèrdua d’un ésser estimat. La predisposició personal -en enfocar-ho- certificarà el nivell de la pròpia estabilitat emocional. Si un mateix posseeix un bri de felicitat serà capaç de lluitar per retrobar el somriure. Per aixecar-se i tornar a intentar regirar la situació adversa.
Per a mi, la vida s’ha de bastir amb petits detalls. Així, trobo molt encertada la teoria d’en Benjamin Franklin: "La felicitat generalment no s’assoleix amb grans cops de sort. Aquests poden passar poques vegades… Cal saber trobar petites coses que passen tots els dies". Acceptant que aquesta seria una bona filosofia, acabo validant la certesa del que he triat per títol: la felicitat normalment és de franc. Res no és veritat, ni mentida. Tot és segons el color del "canal" en què un mira.
