Cada vegada més trobem empresaris, autònoms i treballadors que pateixen un cansament mental i físic, que per molt que descansin no arriben a recuperar-se. Els estudis de la Kronos i Future Workplace analitzen les causes i conseqüències del perquè es fatiguen els treballadors més compromesos.
Causes: compensació injusta, càrregues de treball excessives, massa temps extra (excés de treball fora de l’horari de feina), gerència deficient, el treballador no veu la connexió clara entre el seu rol i l’estratègia corporativa, falta de tecnologia suficient perquè es pugui desenvolupar correctament la feina i cultura negativa en el lloc i ambient de treball. Totes aquestes causes fan que aparegui la famosa síndrome de Burn-out, terme anglosaxó que significa consumir-se o esgotar-se. Es caracteritza per un progressiu esgotament físic i mental, així com una manca de motivació absoluta per a les tasques realitzades. Aquest canvi d’actitud està relacionat, generalment, amb una desgana/apatia laboral i un tracte desagradable vers els altres.
Durant tots aquests anys de crisi, els líders o empresaris no han estat una prioritat, el fet d’identificar si algun dels seus treballadors pateix algun d’aquests símptomes, ja que hi havia altres prioritats com: augmentar les vendes, canviar l’estratègia actual, incorporar innovació per diferenciar-se… Però, ara que moltes de les empreses comencen a respirar, intentem fer l’exercici de mirar la família que conviu diàriament amb nosaltres i que potser no li dediquem l’atenció que es mereix després de tots els esforços que ha fet creient en el projecte i en el capdavanter empresarial. Així que aquest 2017-2018 és el moment d’observar per poder esdevenir una prioritat per a la retenció del talent. El dia a dia fa que no comuniquem i hi hagi una absència de visió organitzacional i la conseqüència és que molts treballadors no saben quin és el seu rol dins de la cadena de valor de l’empresa. Cap a on anem, què hem de fer per aconseguir-ho, a quin departament hem de donar més suport, etcètera, ho hauríem de poder compartir amb la família empresarial. D’aquesta manera el treballador té una visió més global i se sent part de l’ecosistema on viu vuit hores cada dia.
Altres causes, com he esmentat, són la falta de tecnologia i formació dins de les empreses. Hi ha processos que encara segueixen sent massa manuals, i resten capacitat d’actuar estratègicament per arranjar grans problemes als treballadors. Per aquest motiu és bo estudiar i implementar eines i tecnologia que administrin proactivament l’esgotament o que, per altra banda, donin suport als esforços.
Una de les prioritats i preocupacions per als líders d’empresa és retenir els treballadors en un mercat de talent encara més competitiu. Conforme l’economia continua millorant i els col·laboradors tenen més opcions de treball, les companyies hauran de proporcionar majors compensacions, expandir beneficis i millorar l’experiència d’aquests. Els gerents han de promoure la flexibilitat i assegurar que els seus treballadors no pateixin d’excés de treball, amb l’objectiu d’evitar el seu esgotament que condueix inevitablement a la rotació.
En el moment que hem de dedicar un esforç monstruós per aixecar-nos els matins de dilluns a divendres, i no trobem la motivació per fer-ho, hem de fer un petit estop i observar què ens està passant. Si no seguirem alimentant les llavors de la desmotivació i cada vegada ens serà més difícil trobar una altra vegada la il·lusió que sentíem en moments de benestar, motivació i consideració per a una activitat en què emprem el 30% del total d’hores setmanals. Potser hem de prendre decisions com a professionals, o bé plantejar una reunió amb el nostre cap on podrem explicar el nostre estat, que perjudica a un mateix i els resultats empresarials.
L’autora és consultora-mentora
