Mentre els savis que dissenyen la societat en un marc mundial global hi ha una coincidència sobre el paper cabdal de l’economia del coneixement. No es concep el futur sense avançar en recerca i en innovació.
Barcelona està al quadre d’honor europeu en recerca, amb dades prou esperançadores com que ocupa el tercer lloc en captació de recursos de la Unió Europea i el novè en inversió en R+D i en nombre d’investigadors. Som una referència internacional en biomedicina, amb equipaments i investigadors de primeríssim nivell. Catalunya ha creat un ecosistema de recerca amb tretze parcs científics, més de cent plataformes i dues grans infraestructures (sincrotró Alba de la Universitat Autònoma i Centre de Supercomputació de la Politècnica).
L’empenta aportada l’any 2000 pel llavors comissionat d’Universitats i Recerca, Andreu Mas-Colell, s’ha vist acompanyada per la complicitat del món universitari i del teixit empresarial, la qual cosa ha conformat un veritable clúster científic. A Catalunya treballen en l’àmbit de la recerca unes 45.000 persones, de les quals 21.000 ho fan des de l’empresa i 14.000, a la universitat, mentre que l’administració pública n’ocupa menys, unes 9.500.
Una immensa majoria d’aquesta feina es desenvolupa sota el paraigua de fundacions. Començant pels sis centres del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) en àmbits tan diversos com la fotònica, la genòmica, la química, la física d’alta energia, la biomedicina i la nanotecnologia, continuant per totes les universitats i acabant amb una pila d’hospitals dotats amb centres de recerca o la capitalitat mundial dels mòbils. Molts dels avanços de què ens parlen sovint els mitjans de comunicació s’han covat en laboratoris o en centres científics gestionats per fundacions.
En altres casos, els centres o els programes premiats són finançats per aquestes entitats sense afany de lucre.
La Coordinadora Catalana de Fundacions representa davant les administracions i la societat els interessos de més de 540 fundacions, les més actives del nostre territori. Conscient precisament d’aquest potencial innovador, l’any 2014 va constituir la Comissió de Tecnologia i Recerca. Concebuda com a espai de trobada per intercanviar experiències i visibilitzar la seva feina, celebren periòdicament els Cafès de la Recerca, jornades i altres actes.
De la mateixa manera que el món fundacional ha tingut vocació d’atendre les necessitats de la societat en salut, educació, serveis socials o cultura, els nous temps exigeixen estar també al capdavant del progrés i dels avenços científics. Per això, les fundacions també aposten per la recerca i els fruits d’aquest esforç ja salten a la vista.
L’autor és president de la Coordinadora Catalana de Fundacions
