ISSABTE passat m’a-vançava cinc dies per parlar de la festa de Sant Llorenç. Avui, pel mateix motiu de vacances del diari, ho faig (quatre dies abans) amb un altre sant ben nostre: aquell que els nostres avis ens recordaven amb la dita de “Sant Roc gloriós i el gos”. Convido que alcin la mirada quan passen pel seu portal (entre Cisterna i Rambla, a la darrera casa de la dreta). Gaudiran de la contemplació de la seva capelleta. El 15 d’agost de 1588, entrà la pesta bubònica a Terrassa. Unes tres mil persones configuraven el cens. En moriren aproximadament un deu per cent. El pànic provocà la fugida a masos i muntanyes properes. A primers de 1590, el Consell de la Vila acordà fer neteja de les cases, perquè l’epidèmia havia cessat. Aquest carrer era un dels antics portals que tancaven la vila.
L’any 1968, es construïren els anomenats pisos de l’Avecrem (al carrer de Salmerón). Els promogué “la Cai-xa” per als seus clients. Rebien aquest nom perquè el preu del contracte era massa alt per a l’època i es deia que, als llogaters, només els donava per menjar Avecrem. Allí, es trobaren restes humanes. Molt probablement eren de víctimes de gairebé quatre-cents anys abans. Sant Roc fou el sant a qui s’adreçaren més pregàries. Amb aquest motiu, s’acordà la tradició anyal d’un ciri votiu, el dia de la seva festivitat, a la basílica del Sant Esperit. En acabar, es feia una miniprocessó (fins al portal), que deixà de fer-se arran de les indicacions del Concili Vaticà II (que suggerí restringir manifestacions de caire religiós al carrer). Tan sols va deixar de celebrar-se per la Guerra Civil. A hores d’ara, però, es manté la missa, amb el cant dels goigs. D’uns anys ençà, quan neixen criatures, hi ha costum de triar noms monosíl·labs. Potser valdria la pena incorporar sant Roc al llistat dels Marc, Pau, Pat, Pol, Nil, Ruth, Beth, Iu, Txell, Mar, etcètera. Encara que tan sols sigui amb l’afany d’evocar vells temps dels nostres avantpassats i copiar-ne fets puntuals que redrecin la nostra vida.
