Acabo de llegir el seu article sobre independentisme i democràcia i he hagut de mirar més d’una vegada qui era el que signava aquest escrit. Em faig creus que un senyor que ha estat diputat al Parlament de Catalunya pel Partit dels Socialistes de Catalunya durant molts, molts anys pugui escriure un article com aquest.
Ara resulta que els independentistes no som demòcrates! I no ho som perquè tenim majoria al Parlament amb la mateixa llei que li va permetre a vostè ser diputat durant molts anys? (Aleshores sí que érem demòcrates!) Com que érem quatre gats, els sis diputats d’ERC de l’any 1988 no deixàvem de ser uns joves utòpics i balaperduts que demanàvem unes coses que sabíem que mai s’assolirien. Unes idees pintoresques que no feien por a ningú, que no els feien témer per les seves quotes de poder, democràticament assolides, als ajuntaments i diputacions.
Però, ai las, el que aquells quatre gats pregonàvem -seguint l’estela de molts republicans que per raons que no cal fer explícites no podien fer-ho ells mateixos- resulta que ha anat arrelant a la població i ara som majoria parlamentària. I ara ja no som demòcrates, ara imposem les nostres opinions i opcions i som uns petits aprofitats d’un sistema electoral que ho afavoreix.
Estic d’acord amb vostè que aquesta llei electoral no és la nostra, que el Parlament de Catalunya -on vostè treballà molts anys- no va ser capaç de fer-ne una de pròpia, i fins ara no se n’ha adonat? O és que ara que els perjudica d’una manera més notòria ha deixat de ser una llei democràtica? Però sí que ho era els anys anteriors? No és la mateixa?
Em sap greu, de veritat, molt greu que pensi que aquests resultats i el procés que està fent el nostre país no tenen una base democràtica ni un recolzament popular molt important. No sé si és majoritari, i és per aquest motiu que volem que es pugui fer un referèndum per tal d’aclarir quina és la posició de la població. Un referèndum democràtic: un ciutadà, un vot. Una pregunta senzilla i una resposta binària: “sí” o “no”. Fàcil. Democràtic. Però no, ara això no és democràtic i a més és insconstitucional. Una Constitució que només va votar afirmativament menys d’un 60% a Catalunya, però això sí que és democràtic! Hem d’esperar a tenir dos terços de diputats i senadors a favor (amb aquesta llei tan democràtica) per tal de poder fer una modificació de la Constitució i que ens permeti fer un referèndum a Catalunya i poder decidir el nostre futur? Això és més utòpic que el que defensaven aquells sis diputats d’ERC de l’any 1988! Però és que, a més a més, ara sí que una gran majoria de ciutadans ha manifestat que vol votar, que té el dret a decidir el seu futur! Tant si és que sí com si és que no. Això és la democràcia. Amagar-nos darrera un pacte amb l’Estat per poder fer aquesta consulta, això sí que és democràtic? Un Estat que té un Tribunal Constitucional que tomba un Estatut aprovat per un referèndum, que porta als tribunals el president de la Generalitat, consellers, presidenta del Parlament…, que envia la Guàrdia Civil a investigar malbarataments de diners públics per una consulta com la del 9-N, a sancionar intencions, a tombar impostos legalment aprovats pel Parlament… Això sí que és democràtic!
Caram! , senyor Magí, sí que han canviat les coses que el que abans era democràtic ara no ho és, el que abans era una legítima aspiració ara és una imposició d’uns quants… Ja ho deia un altre socialista català, en Josep Pallach: democràcia per fer què? Aclarim-ho!
