Som animals de costums fixos. Tots ens acostumem a queixar de la rutina. Mirem de defugir-la per tal de tenir la percepció que no estem endormiscats. Que ens batega l’afany de viure en plenitud. De fet, ve a ésser un hàbit cíclic que ens mena a actuar sense cap altre raonament. Perquè sí. Com aquell automatisme que podríem desenvolupar mentre fem una altra activitat. Per tant, d’alguna manera, si no fem res per allunyar-nos d’aquest perfil, ben bé som a la lluna.
A fi de canviar esquemes habituals, ens cal -primer de tot- una estona d’anàlisi pausada. En el benentès que unes certes tasques repetides són fins i tot necessàries. Em vull referir a horaris, alimentació, alguns hobbies, la pròpia programació de vacances, etcètera. Si el fet monòton ens arriba a aclaparar, ens hem de plantejar una forta dosi de creativitat. Fins i tot en el dia a dia.
El pare de la teoria de la relativitat (Albert Einstein) mantenia que "no s’hi val a resoldre problemes amb el mateix nivell de consciència que quan van sorgir". Primer de tot, cal ésser realment conscient del nucli o quid de la qüestió. Un cop identificat el teòric problema, hauria d’ésser més fàcil trobar la manera de desfer-se’n. En canvi, si tenim la inèrcia de dur una mena de pilot automàtic, ens resultarà molt feixuc. Per no dir impossible. Sobretot pel fet que hauríem de prioritzar un objectiu en lloc d’allò que volem evitar. Una mica passaria per emfatitzar el "let it come" per damunt del "let it go" (deixa que vingui /deixa que marxi). La vida esdevé tota una mena de caixa de sorpreses. En ella, les coses vénen com vénen. Algun cop, l’adversitat ens pot exigir deixar-nos anar. Per tal que la rauxa ens abrandi i no ens pugui vèncer el desànim.
Amb tot plegat, no vull dir que tot seran flors i violes. Sí que convé, tanmateix, passar full envers qualsevol fet que ens encadena al passat de manera culpable. Els fets són allà i ningú no pot capgirar-los. No permetent que ens imbueixi aquesta idea, matem qualsevol esbós de llibertat. Quan agafem el tren, l’educació ens fa respectar els qui surten, abans d’entrar-hi. Contràriament, tanmateix, si prima quelcom negatiu a la nostra essència, ens val la pena fixar un lema britànic: "First input, first output" (primera entrada, primera sortida).
