Les imatges dominen avui dia el món de la comunicació i la informació. Aquestes són les eines fonamentals per poder adquirir coneixement i comprensió del món (físic i humà). Els mitjans de comunicació, diaris, revistes, còmics, tv, vídeos i les xarxes socials com Facebook, Twitter, Pinterest, Instagram, etcètera, són màquines actives de la importància de la imatge.
En efecte, el món està fet per ésser mirat. Veiem moltes coses, molts fenòmens que esdevenen al nostre voltant, però en mirem pocs, aquells que criden la nostra atenció. Aquests aniran formant part del nostre paisatge mental, del nostre mapa d’imatges des del qual intentem comprendre el món i donar-li un sentit. Ara bé, mirar amb atenció costa; per tant, és important aprendre a mirar per tal de saber discernir entre tanta informació que orbita davant nostre.
Des de sempre els humans han mirat el món des de diferents perspectives, és a dir, el món és mirat no per una sola mirada, sinó per una pluralitat de mirades diferents, totes ells amb l’objectiu d’interpretar-lo: la mirada mítica, filosòfica, religiosa, màgica, científica, artística, tecnològica, política, econòmica, virtual, etcètera. Les representacions del món que conformen aquestes mirades són el llegat cultural que hem rebut i des del qual mirem el món tot i establint un diàleg entre el que sabem i el que podem discernir de la realitat.
Els homes, però, no només mirem, també som mirats. I una d’aquestes mirades que ens miren és la mirada del poder (els amos del món), el qual com la Medusa de la mitologia petrifica tot aquell que tingui la desgràcia de mirar-la als ulls. Com ens petrifica la mirada del poder? Transformant-nos paradoxalment en "voyeurs" i exhibicionistes: el poder funciona amb uns mitjans panòptics, és a dir, amb el control gairebé absolut de la informació. L’ull del Gran Germà a "1984", d’Orwell, és un nan davant dels ulls i les orelles que ens vigilen i controlen a través de les càmeres escampades per tot arreu en nom de la seguretat, de les dades que l’Estat obté per mitjà de la burocràcia obligatòria per a cada cosa que vulguem fer i de la completa informació captada pels amos de la informació gràcies a l’exhibicionisme dels usuaris de les xarxes socials. Ho saben tot sobre la nostra vida. Amb la informació que té la mirada del poder crea una pluja d’imatges que, primer, contaminen el nostre paisatge mental i, després, el substitueixen pel mapa de les imatges del poder. El poder de les imatges es fa patent amb les imatges del poder. Aquestes són seductores, les acabem acceptant tot i mirant-les passivament. Les imatges, cal recordar, no tenen només relació amb el pensar, sinó també amb el sentir -creen sentiments, emocions i passions- i el voler -tenen influència en la presa de decisions. Per aquesta raó, han estat sempre al servei del poder establert i des del punt de vista històric, propagandístic o repressiu han estat i són importants per a la construcció per part de la retòrica del poder de realitats paral·leles (postveritats o fets alternatius): hi ha una sola manera de fer política, els mitjans de comunicació lliures menteixen, la societat ha de sotmetre’s al determinisme de l’economia, l’Estat del benestar és insostenible, l’únic treball possible és el precari, Europa no pot acollir més immigrants. Dit planerament, les imatges del poder, primer, ens volen menjar el coco i, després, vendre’ns la moto.
Perseu vencé Medusa amb un escut llis i brillant, el qual li serví de mirall. A través seu va veure, reflectit, el rostre de Medusa, adormida, i li tallà el cap. Encara que la mirà als ulls, no hi va haver cap perill, ja que no era res més que una imatge, no la realitat. Quin estratagema podem usar nosaltres per tal de mirar les imatges del poder i no quedar petrificats o transformats en "voyeurs"? Emprant l’escut d’altres imatges, que al llarg de la història han estat sovint emprades també per criticar el poder i si cal subvertir-lo.
L’autor és filòsof
