Benvolguda Maria.
Aquesta carta pública que t’adreço és en nom meu i de la gent que no tolerem la vulneració dels DDHH. És, en primer lloc, per donar-te tot el nostre suport afectiu i solidari, ja que, quan un ésser humà, un conciutadà, un veí o una veïna és maltractat, agredit i humiliat, oblidant que ningú pot, en nom de la civilització, de la qual formem part, negar el dret a la dignitat, allò essencial i necessari que ens dota de llibertat i humanitat i ens diferencia de les coses sense ànima i dels éssers irracionals, no podem més que indignar-nos i condemnar enèrgicament el fet, a la vegada que posar-nos a treballar perquè un acte com aquest no es repeteixi, mai més!
Segurament, el més fàcil és dirigir la nostra ràbia i impotència cap a les dues persones que et van agredir de forma "impune" i oblidar el context, la conjuntura i el marc social en el qual ens estem movent, ja fa massa temps.
És evident que aquests individus han de ser castigats amb tot el pes de la llei, perquè han comès un delicte d’odi i racisme que vulnera els teus drets fonamentals, i no poden tenir cap justificació ni atenuant. I, en aquest sentit, esperem que els tribunals així ho facin. Per la nostra part, treballarem perquè així sigui.
Però, en un moment com aquest, no podem oblidar que els teus agressors, a la vegada, són víctimes també d’un sistema i unes institucions que o bé fan ulls clucs al que està passant o bé de forma conscient o inconscient potencien que tinguem una societat on conviuen un racisme i una intolerància latents, que totes i tots neguem, de forma sistemàtica, moltes vegades.
No podem obviar que, si es fessin polítiques i accions globals cap a un nou model de societat que tingués com a premissa de treball els drets humans i socials, així com els valors que els fonamenten, estaríem davant d’un escenari molt diferent. Si no haguéssim creat barris guetos, zones d’exclusió i segregació, si destinéssim recursos per educar de forma permanent les persones en base als valors considerats com la base de la convivència humana, com són la dignitat, la vida, la igualtat, la convivència, la pau, la llibertat i el coneixement, i no per promoure valors negatius, com la competència , el materialisme, el consum irresponsable, la multiculturalitat diferenciadora, la desinformació, l’alienació tecnològica…
Un altra ciutat, una altra societat tindríem, si des dels poders polítics territorials o locals es governés seguint els principis de seguretat humana, de no discriminació, d’inclusió social, de coherència, d’horitzontalitat, d’interdependència i multiculturalitat inclusiva, de gènere, de participació política, de responsabilitat solidària, d’exigència…
Hem de posar-nos a treballar, totes i tots junts, per poder arribar a una normalitat… on la gent ens preguntem, convençuts: "Som diferents sííí, i què passa? On és el problema?".
Hem de posar més l’objectiu a eradicar la desigualtat, aquest és el problema, potser? I no la diferència!.. No creus Maria?
Jo avui, com a advocat defensor dels DDHH, llanço aquest repte a tota la ciutat de Terrassa, a organitzacions, a moviments, com Espai Drets, una plataforma d’entitats que ha arrencat amb força, a tota mena d’entitats i a tots els ciutadans i ciutadanes. A fer un front comú contra una societat amb greus símptomes d’exclusió, de discriminació i de rebuig cap a les persones.
No podem permetre que hi hagi més Maries, que siguin odiades i repudiades, ni periodistes de la veritat i compromesos, com els companys i companyes de Malarrassa, que siguin humiliats i amenaçats com si ens trobéssim en els pitjors temps del nazisme o altres episodis negres de la nostra història.
I qui primer s’ha de posar les piles són l’Ajuntament i el seu govern, liderant unes polítiques que fessin honor a la Carta Europea de Salvaguarda dels DDHH a la ciutat que van signar l’any 2000 i que sembla que s’han compromès a fer complir, recentment.
Cal donar exemple, i estaria molt bé Maria, que el propi Ajuntament es presentés com a acusació particular al teu judici. Per reforçar aquest paper davant les institucions jurídiques.
SOS Racisme ja s’ha compromès, també, en la teva defensa, Maria, i molta gent, i totes i tots estem disposats a anar fins al final per defensar la teva dignitat, en aquest sentit, valorem la possibilitat de posar en coneixement de la Fiscalia de Delictes d’Odi i Racisme de Catalunya aquest fets…
Tot el que es pugui fer serà sempre poc pera combatre aquesta xacra del racisme i la xenofòbia que ens acosta a la irracionalitat i la barbàrie. Espero que Terrassa estigui a l’alçada. Fa uns anys l’Ajuntament va treure un dels seus eslògans "electoralistes" que deia "Terrassa, la ciutat de les persones"… I si ens ho creguéssim de veritat? Ara sí!
Estem amb tu, Maria, una abraçada.
L’autor és advocat, activista dels Drets Humans. Membre d’Espai Drets
