La matinada del 3 d’agost, farà vuitanta-un anys de l’afusellament d’aquest gran capellà. Fet que tingué lloc a la carretera de l’Arrabassada. Nascut a Manlleu, estigué adscrit a les parròquies del Sant Esperit (com a ecònom) i de Sant Pere-Rubí (com a rector, al llarg de vint anys). Als dos indrets, va deixar l’empremta d’un amor entranyable a la cultura popular i a la seva vocació religiosa.
Fou beatificat -el 13 d’octubre de 2013, juntament amb cinc-centes vint-i-una persones més- en una cerimònia multitudinària que em va generar massa dubtes. Resulta molt simptomàtic que totes elles fossin d’un mateix bàndol. És que, potser, al bàndol republicà no hi havia cap beatus vir? O que la pròpia Església no va cometre errades a la Guerra Civil? Què/qui posa tants obstacles al desenvolupament de la Llei de memòria his-tòrica? Sembla que PP i jerarquia sumin esforços en aquest tema. Un acte com aquell no fa res més que recordar, tan sols, una part de les víctimes de la Guerra Civil.
El propi sant Pare va demanar imitar els màrtirs per sortir de l’egoisme i la mediocritat. Potser l’Església hauria de capgirar aquest plantejament i fer-lo seu. Amb actituds d’humilitat, servei i proximitat.
L’home beat és aquell que cerca la veritat. Que ajuda i estima. Que creu en la justícia i palesa actituds de servei constant. Si això no es palesa, tinc dret a dubtar. Bé diem allò del "doctors té l’Església". Dit això, de passada tornaré a referir-me al tema orgue de la catedral. Un orgue com cal. Una vella "promesa" del bisbe Saiz Meneses, el Nadal de 2010, coincidint amb la jubilació d’en Joan Casals ("Em comprometo a cercar algun mecenes que hi ajudi")… Ací, se m’hi escau una frase del propi mossèn Guardiet… Quan deia que qualsevol parròquia tenia un d’aquests instruments litúrgics si el rector en tenia veritables ganes. Malgrat que l’ordre de prioritats financeres del Sant Esperit el vetlli sobretot la seva comissió econòmica, el rellotge va corrent. No costa gens obrir un compte bancari d’Amics de l’Orgue, copiant molts altres punts del Principat. Entre tots, "de mica en mica, omplirem la pica". Ho aconseguirem. Fins ara, realment s’ha fet alguna gestió institucional?
