En aquesta ocasió vull dedicar l’escrit setmanal a parlar sobre la importància de la catequesi especial. Tot just en començar la vida diocesana un dissabte al matí, el 4 de març de l’any 2005, vaig tenir ocasió de conèixer aquesta missió d’Església que actualment es desenvolupa en els locals de la parròquia de Sant Cristòfor de Terrassa.
La història ve de més lluny. Tot començant els anys 60 del segle passat, diferents parròquies de la ciutat de Terrassa rebien la petició dels pares que demanaven per als seus fills discapacitats poder fer la Primera Comunió. La pedagogia terapèutica propiciava unes noves possibilitats i també el moviment cate- quètic avançava per fer possible el seu accés a la catequesi i a la celebració eucarística. Gràcies a l’ajut de diferents preveres s’inicià a Terrassa l’any 1964 en una primera etapa que durà fins al 1973, i es tornà a emprendre l’any 1983 fins avui.
Els actuals responsables afirmen que continuen aquesta tasca catequètica perquè creuen que és possible que els discapacitats psíquics tinguin una experiència privilegiada de Déu, i tenim el deure d’acompanyar-los en el seu creixement espiritual i apropar-los al coneixement de Déu, obrint-los el camí. L’educació religiosa no solament col·labora a fer-los més humans, sinó que vertebra el desenvolupament integral de tota la seva personalitat. Els fa sentir-se valorats, acceptats, protegits i estimats. Són, com nosaltres, fills estimats de Déu amb la mateixa dignitat de totes les persones. Tenen el dret de descobrir i experimentar que són estimats per Déu. La bona notícia de la salvació ha d’arribar en la mesura que cada un d’ells la pugui comprendre i integrar-los en l’Església des de la seva especificitat, però en plenitud. La catequesi ha d’iniciar i ajudar la vida de la fe que és el resultat de la trobada entre el do de Déu i l’actitud d’acolliment personal. Ha de donar adhesió i coneixement al nivell que li sigui possible assolir, no programant uns nivells preestablerts sinó que ha de proclamar-li un missatge que l’ajudi a situar-se i viure la relació amb la persona de Jesús i la seva Paraula.
Atenent les característiques del grup, elaboren el seu propi material adaptant els recursos que hi ha publicats. Disposen d’un fons bibliogràfic creat al llarg del temps. Han desenvolupat i aprofundit unitats temàtiques com: "El camí de Jesús", "Maria, la nostra Mare", "Els Sagraments", "Feu tot el que Ell us digui", "El Llibre Sant", "Jo sóc el cep", "La família", "L’any de la Fe", "L’Any de la Misericòrdia", etcètera. Darrerament amb el nou catecisme, "Jesús és el Senyor", hem treballat amb imatges els continguts que s’hi especifiquen. S’ha creat un material per poder-lo projectar segons les noves tecnologies. El desenvolupament pedagògic està inserit en les celebracions del temps litúrgic. Al llarg d’aquests trenta-dos anys de vida continuats han pogut atendre aproximadament uns cinc-cents catequitzands que han fet la Primera Comunió. A més, han pogut celebrar en quatre ocasions el sagrament de la Confirmació. L’experiència per als catequistes és plenament gratificant tot observant les meravelles que Déu fa en aquests infants i adults que el poden conèixer, estimar i seguir en llurs vides. Coneixent de prop els seus catequistes, preveres i laics, hom descobreix una veritable entrega des d’una vocació de servei als més necessitats i desfavorits, que viuen en les perifèries existencials de què ens parla sovint el papa Francesc. És el nostre deure, de tota la comunitat cristiana, agrair la seva dedicació i ajudar-los en tot el necessari per continuar realitzant la seva tasca, fent-ne difusió a les nostres comunitats.
L’autor és el bisbe de Terrassa
